Estic a un cibercafè del barri de Sants, d’eixos on la gent va a contactar amb els seus estimats que viuen mar enllà. Jo no tinc família mar enllà, però no tinc internet al pis, i vinc ací a contactar amb qui està Ebre avall que ja és.
Bé, el cas és que ara, en un ratet, aniré a dinar al Born, prop del Fossar de les Moreres. Barcelona té pocs llocs on m’hi sento realment bé. Hi ha llocs que m’agraden, però al ser una ciutat m’hi sento distant, com qui s’ho mira sense implicar-s’hi. Per exemple em passa amb l’Eixample. Però el Born, Gràcia, Sants, les Corts o Sant Andreu és diferent. S’arriba a sentir caliu i sentiment de barri i en alguns llocs, de poble. Sentiment de no ser de Barcelona fins i tot. Açò a mi em ve com anell al dit ja que jo no ho sóc pas d’ací. A més, tots estos llocs que he dit tenen unes places i uns carrers que podrien passar perfectament pels d’un poble qualsevol del Baix Camp, el Baix Ebre o el Baix Maestrat. Si dic estes comarques i no d’altres és purament perquè estes les conec millor, per res més.
A mi m’encanta Gràcia, i això que només hi he anat una vegada…
No em pareix mal que defengau el catala, pero per favor dixeu la llengua valenciana en pau. catala i valencià son dos llengües besones.
http://llenguavalenciana.blogspot.com/
I què té a vore amb Gràcia això?
Clar, com són llengües diferents no has entés el missatge.