Saps que no sóc un poeta

Saps que no sóc un poeta. Saps que no sé dir el que penso versant. I si ho faig espantat. Les meues rimes no són ni consonants ni assonants, senzillament malsonants. La segona estrofa sempre se’n burla de la primera. Saps que no conec als grans poetes. Saps que la meua biblioteca no té llibres de poesia. Saps que mai seria poeta, no m’agraden les ulleres de Pere Gimferrer. Vaig llegir les rimes de Bécquer obligat, com altres, suposo. I tanmateix escric. Sí, la prosa també és territori dels que volem dir coses en bells mots. Perquè al cap i a la fi allò que importa és dir-les.