Reconec la poca originalitat del títol del post d’avui, en Magdalena recórrer a Tom Bombadil és un recurs molt fàcil. Però què us he de dir, és Magdalena i em ve al cap la cançoneta. Almenys esta cançó ja és un himne oficiós de Castelló, i és molt millor que la rima que em venia al cap este matí:
“Festes de Castelló,
sexe, droga i botelló”.
Esta seria una definició de Magdalena tòpica de qullsevol acte on hi ha més de 10 jóvens (o no) de festa. Per tant té poc mèrit. Uns versets més personals de Magdalena serien:
“Magdalena,
bous, Lambrusco i verbena.”
Ja vaig avisar un dia que no sóc un poeta, però què voleu que faiga si quan pujo a classe penso estes coses.
