Suau, o pàtria II

La son és eixa cosa que mai se n’acaba de marxar, únicament l’espantes algun ratet. Hi ha qui té un major control, i n’hi ha que recorrem al recurs fàcil, la cafeïna. Ens la venen de totes formes, en el nostre món la tenim ben a l’abast. No obstant de vegades només uns privilegiats tenim accés a certs productes, eixos que no es troben al Consum. Estic parlant del Suau, o zuavo, beguda refrescant de la Ribera d’Ebre feta a base de cafè, aigua carbonatada i algun ungüent estrany i secret. Esta beguda va fer furor a la comarca durant dècades, fins que l’amo de l’empreseta de llimonaes es va morir i s’emportà el secret a la tomba. Ni els seus fills, ni els de la Coca-Cola, van poder saber-ho. Aleshores es quedà una comarca sense el seu refresc i la gent, com a imitació, es dedicà a mesclar cafè amb gasosa. Jo el que he havia conegut fins ara havia estat este suau domèstic. Però la setmana passada em van dur, com a regal d’aniversari, dos ampolles de Suau. L’amo d’un bar de Benissanet, a base del record que en tenia de les ampolles reals que havia tastat, ara en fa i en comercialitza a petita escala. El producte no ha traspassat les fronteres de la serra de Cavalls i Llaveria, però així els nostàlgics maten el cuquet i els neo-tradicionals ens hi afegim. A més, diuen que s’hi assembla. Jo no sé el gust que deuria tindre el Suau en aquella Ribera pre-nuclear, però ara entra molt bé després de dinar.

El fet de tindre dos cases, dos pobles, dos pàtries fins i tot, té els seus inconvenients i les seues avantatges. Aprofitar-se de les delícies gastro-culturals d’ambdós llocs és de les millors, sense dubtes.