Diada (Comiats III)

Escric des dels ordinadors de l’escola, com tants altres dies ho he fet. Demà emprenem el viatge, però encara ara estic que no dono crèdit a les aventures d’anit, en motiu de la diada de Catalunya. Barcelona sempre et pot sorprendre, però ahir quatre que portàvem quatre anys per ací dalt vam coincidir en qualificar-ho tot plegat de les coses més surreals que ens han passat. Asseguts en un pedrís del carrer Ferran, sense moure’ns, vam assistir al teatre del carrer, els borratxos, els bohemis, els guiris passats de voltes i un company, uruguaià, pintor amb bolígraf per no tenir pintures, habitant dels arbres de la Ciutadella, que ens donà una lliçó de fermesa davant una decisió presa. Ell va decidir que el món i el sistema no li agrada i les nostres mirades de llàstima només fan que reflexar la por que tenim a prendre eixe camí.