Arribo encaputxat a la parada del tramvia i com sempre en hores punta està plena de cares conegudes. Els trobo fastiguejats i no pas pel mal oratge sino pel retràs del tramvia, no obstant avui el motiu no és una averia mecànica, han cremat un vago en algun punt de la linia i s’ha hagut de suspendre la circulacio. El que l’any passat eren cotxes enguany són busos i tramvies, l’esport nacional francès em diuen amb sarcasme. Porto ja un temps per aci pero no estic en condicio d’explicar de primera mà el que du a estos jovens a cremar-ho tot, el contacte que un pot tindre en ells es limita a creuar-se pel carrer. Un dubta si en estes accions hi ha un minim de voluntat en canviar la marxa de les coses - un equivalent de la kale borroka - o és simplement gamberrisme dels que tenen molt poc a perdre. Certs aspectes de la seua actitud em recorden el naixement del moviment punkie, en aquell Londres del 1977, del no future i del God save the queen dels Sex Pistols.
La base del problema afecta directament els principis de la Republica quan ens plantegem si estos joves han tingut les mateixes oportunitats que la resta de joves francesos de socarrel. El barri on s’és nascut i el color de la pell pesa com la massa de Fraga en un pais on la integracio és d’escaparate més que real.
PD Lamento l’absència d’accents a les o i a les i, el teclat francès, ja se sap.
Yo estuve aqui
Un dubta si en estes accions hi ha un minim de voluntat en canviar la marxa de les coses - un equivalent de la kale borroka - o és simplement gamberrisme dels que tenen molt poc a perdre.
Aquesta frase dura cua
Adeu
Pako Miralles
Considero que en el fons la kale borroka té voluntat de canviar coses, ara bé, no és la manera d’obtenir res cremar autobusos.
Em comenten via privada que el comentari de la kale borroka ha creat polèmica, sembla ser que no és pot comparar cremar un bus amb la kale borroka. Ja se sap: kale borroka és terrorisme segons les lleis de l’estat espanyol. Pero la definicio de terrorisme de la vikipedia diu: és la utilització del terror amb finalitats polítiques, religioses i socials en general. És a dir, el xantatge contra la classe política, un grup religiós o al conjunt de la societat. Les accions terroristes poden consistir en atemptats contra béns o persones, segrestos, etc. En general hom considera el terrorisme un fet execrable.
I era aixo el que jo volia dir en l’article, els francesos que cremen busos ho fan com xantatge politic (intencio de canviar la societat, obtencio d’algun fi politic o reivindicatiu) o és simplement un divertiment d’una gent que no té por a res pq té poc a perdre? I que quede clar que no considero el cami cap a la autodeternacio del poble basc sigue a base de cremar, ni matar.
Espero que hage quedat més clara la meua postura, pero em penso que en este tema estic condemnat a estar sempre en desacord amb algu aue jo sé, ja que estem totalment polaritzats.