M’envien des de casa una foto pòstuma del Clio, li ha arribat el dia, dilluns va a la deixalleria, el pla Renove no perdona. D’acord, és un trasto, un objecte, un simple cotxe, però li tenia afecte. Amb ell podem dir que he après a moure’m motoritzat per este món. I abans de que el dugués jo ja estava curtit de viatges Ribera d’Ebre amunt i avall. Però amb la meua arribada com a xofer va descobrir els viatges a Vilafranca, les nits d’orquestra a Cantavella o Cinctorres, les vesprades de bous i els aplecs. També ens ha fet patir, com aquella vesprada a Almassora. Quan vaig començar a posar les claus al contacte va haver de canviar els cassetes de Mecano pels de Kortatu i Barricada. Va dur una vida jove i una madura alhora, les persones no sé si ho podem fer. Ens ha dut a molts llocs i ha fet molts kilòmetres. Gràcies company.
M’afegisc al teu dol, a ma casa fa poc que en vam jubilar un.
Doncs per ací hi ha un que comença a fer la funció de vell i jove a la vegada!!! Està entre Sergio Dalma i Skalariak! C3 descapotable, per molts anys!
D.E.P.
Soc Vidi. No se perque no me dixe posa el meu nom de blogger. El clio ere un cotxe mitic. Ja mos diras el que portaras d’ara en avant.
T’acompañe en el sentiment. Soc cachap. El teu clio a mort però a les carreteres de la comarca encara quede una vella gloria, el meu R21 per a poder honrar als clasics de la penya. Au saluds cordials