El mercat de les puces i els refrescos de la plaça de bous

Diu el subtítol d’este blog prenent una cançó dels bascos Sagarroi: mil colors, cent mil idiomes, mil ritmes canviant amb el meu passeig, la majoria de coses estan en venda, com gairebé tot el demés, com gairebé tota la resta. La lletra es refereix al mercat i al barri londinenc de Candem Town, però seria perfectament aplicable al que vaig viure diumenge de matí a Paris, en un dels diversos mercats de les puces que es fan a la capital. Entre ponts d’autovia, grafittis, carnisseries àrabs i bars de kebabs hi ha este mercat on pots trobar de tot. Roba nova i usada, hiphopera o pija, decoració, vells vinils, banderes de Còrsega, barrets i sabatilles Converse. Els venedors saben totes les llengües i el regateig esdevé obligació, com a l’Africa, i de fet els africans eren majoria allà. Crec que ha estat la meua experiència més urbana, de gran ciutat, que he tingut mai. A la vesprada la visita a Montmartre ens va permetre gaudir de la vista de la ciutat, un lloc privilegiat sens dubte. Després l’obligada passada pel Moulin Rouge, en un carrer ple de sex shops, amb articles inverosimils, que sort que els posen en maniquins i així saps per quin forat van. I allà es va fer tard, les llums de Nadal prenien el relleu del esmorteït sol parisenc. Aleshores la Gare de l’Est s’obria de tornada cap a Nancy, en un tren còmode i puntual. La Schweppes de llima del bar em recordà el bar de Vicentico a la plaça de bous de Vilafranca. Si, potser ja va sent hora de tornar.