Durant el mes de septembre i part del d’octubre, França acull el mundial de rugby. Estem lluny del glamour d’uns jocs olímpics o del super desplegament d’uns mundials de futbol, però tot i així el país s’hi ha bolcat. Dissabte jugaven el primer partit contra l’Argentina i em vaig acostar a la pantalla gegant per espiar-los. Cal dir que no eren uns vertaders apassionats pel rugby, suposo que l’ambient en ciutats com Tolosa, Bordeus o Marsella deuria ser el triple que a Orléans, i és que el rugby a França, no ens enganyem, és occità, basc i català. Els parisencs s’han apuntat a la moda ben tard i han creat un equip artificial que a base de talonari ho guanya tot amb una samarreta que no hauria de tindre el dret d’existir: de color rosa! La primera part vaig estar atent a veure com es viu un match important envoltat de gent apassionada que sentia els colors del seu país: la meitat cantava la Marsellesa i molts només s’apuntaven a cantar el “aux armes citoyens” (què bèl·lics que arriben a ser els himnes), hi abundava la tricolor i els polos de rugby de la selecció francesa, que tot sigue dit, és una peça de roba més portable que una samarreta d’un equip de futbol. Durant el partit la gent restava prou callada, només s’esperonava amb la cavalcada d’algun dels seus, però prompte es va veure que els pumas dominaven als galls. No sé perquè anava interiorment amb Argentina, potser per fotre, potser per simpatia amb ells i el seu rugby marginal però conegut per altres circumstàncies: el Che que hi jugava de jove. Així donades, a la mitja part vaig decidir canviar la pantalla gegant per un bar de portuguesos, on mirar-se amb riure burlesc la desfeta francesa no corria el perill de lapidació, més que res perquè ells també ho feien. Restarem atents al campionat i especialment a les maleses dels all blacks i el devenir de la selecció de Togo. Si hi ha una cosa sensacional d’este esport és que un dels països més menuts del món pot participar al mundial amb opcions de no anar-se’n havent fet el ridícul.
Foto de l’assaig decisiu dels argnetins, de fabdany.









hahaha, el que vull deixar no té res a vore amb el post però m’ha fet taaanta gràcia! és sobre la capçalera que has posat amb els playmobils.
és que fa uns anys vaig fer una unitat didàctica per a xiquets sobre l’església de Vila i vaig fer una espècie de maqueta amb els playmobils. i ara has posat tú esta. és genial. podríem proposar fer una reproducció del poble amb els “clics”. mooooooola!
Ahir també desfeta en futbol, 0-1 vs Escocia al Parc des Princes.