L’activa comunitat mallorquina a Barcelona, fruit de l’enyor terrenal, organitza cada any la festa de Sant Antoni a la seua manera a la vil·la de Gràcia. No sé si és un defecte o una virtut de Gràcia, però està dins de Barcelona, i a Barcelona hi ha molta gent. Tanta que per tenir una sobrassada torrada a la brasa d’un fogueró s’havia de fer una cua com un caragol al voltant de la plaça del Diamant, tan llarga que no vam arribar a saber el temps que calia passar-hi per a tindre el preuat embotit a les mans. Encara rai que estàvem allà on el shawarma florix de les macetes. Amb un gust libi a la boca vam continuar amb Sant Antoni – que a Mallorca no s’acompanya del abat als visques tal com fem a Vilafranca – i vam anar a les jotes i les xeremies a la plaça de la Virreina. Era quasi commovedor reconèixer algunes notes del ball pla vilafranquí en una jota que venia de meitat del Mediterrani, al cor del nou epicentre del moderneo un tant pedant barceloní. Cal dir que comparat amb el volum de gent que s’hi mou a la ciutat, una plaça plena de gent escoltant i ballant jotes no deu ser massa significatiu, però als santantoniers i joteros forts ens fa molt goig de dir-ho. L’ofensiva jotera no ha fet més que començar.
Foto de Xarxes socials i llengües.
Jo em vaig trobar el gatxull anant al concert d’Ix i em semblava que estava a una cercavila de dimonis a Benimaclet (València) o alguna cosa pareguda. A vegades sembla que estes coses fan més goig fer-les o trobar-te-les a llocs foranis (i si és a “la ciutat”, Barcelona, millor que millor). En fi, que va estar molt bé.
Ei, si cal fer un batalló jotero aviseu! jo tinc ací les castanyetes i, amb un bon ballador, encara faria un bon paper.
Quan feu “l’ofensiva final” jo em presente ahí en forma de brigada internacional (puc probar a ensenyar alguna jota o algun ball pla a algun garibaldino de per ací, però millor que no, que ací tot acaba en tarantel·la)
Jo ja fa uns dos o tres anys que no hi puc anar. M’agradava anar sobretot pels concerts que feien divendres al CAT i l’endemà a la festa grossa. Un bon moment per a veure gent que realment sí sap ballar ball de vot i on uns quants intentàvem aprendre ni que fos de vista, ja que la vergonya ens envaïa després de veure que no arribàvem ni a la sola de les sabates ( o de les avarques