Vesprada al sol
Març 3, 2008 per daninoble
Tenia entrada al sol, però el dissabte no va voler estar amb nosaltres. A un costat meu un fumava Ducados i tot envoltant-me hi havia un autobús de gent de Calamocha, de parlar fort. Quan unes cinc o sis files més endavant un vilafranquí es va alçar mostrant un puro impressionant, els turolenses van comentar: mira que puro tan enorme que lleva ese. No era necessari dir-los que el coneixia. Endarrere meu i un poc a la meua dreta un matrimoni de Castelló, amb eixes r finals que ells ja fan. Ella confirmava el que M. m’havia dit dinant, a Perez Galdós veuria a quin nivell està la moda de la Plana. Jaqueta morada de pell de préssec, camisa blanca a ratlles fines morades, ulleres de sol també morades i ja no sé si és real o imaginació però va semblar-me veure-li metxes al monyo morades. L’home es quedava un poc endarrerit, anava asseat, però lluny del nivell d’actualitat de la seua senyora, l’americana de pota de gall l’envellia. Al començament, quan la gent es busca entre els tendidos, una dona sentada més endavant que jo saludava a algú mostrant-li una bossa de plàstic del PSOE, no havia pensat fins eixe moment que estàvem en campanya. Clarins i timbals. La vesprada va avançant, la dona del PSOE, i com ella moltes altres dones de tots els colors, quan ix el guapo li ho fan saber a crits. Al final, els mesons del vi, tapa, sidra i cervesa, i els cubalibres de mini botelletes, com les que col·leccionava jo de menut dels Carmelitans del Desert de les Palmes, es noten en la gent, i les protestes són cada vegada més llargues i més enceses. Al guapo només se li pot recordar la bona planta i un de Calamocha em diu que està decebut, que es pensava que ell sí que s’assemblava al pare. Quan son pare va morir jo tenia mesos, només li puc dir que jo també estic decebut, sense comparar-lo amb el pare. Marxo cap a Hort dels Soguers esquivant fans.
Foto de Toni F.
Ai, mare! Els bous poden en mi.
M’agradà molt lo de Sant Cosme.. són barris que oblidem que existeixen però que quan els xafem..
Dani, ja sé que la costa francesa també té llocs impressionants! En conec i vaja, que no ho dubte! Quan deia “França” al meu post em referia a París i Poitiers (que no són Mediterrànies) que és on potser estudie (Institut d’Estudis Polítics).
Vinga, un beset : )
No sé on contestar-te..
A Nancy n’hi ha campus deslocalitzat de Sciences Po Paris.. és el primer cicle franco-alemà, “germanophone”… el campus de Poitiers és el “ibero-americà”. Tenen quatre o cinc campus deslocalitzats i desprès, el de París on fas els dos últims anys (i el tercer és fora).
Un bes!
i torne xD
De totes formes, solament tinc accès al campus de Poitiers. Per a entrar s’han de passar unes proves però per ser d’un Liceu Francès a l’Extranger tenim una via d’accès especial per dossier i tal… i per al conjunt d’alumnes de per el món tenen unes places reservades. Als de València, ens toca per la condició d’íbers el campus de Poitiers. Per les llengües i la cultura.. que no parlem alemany, ni xinès, ni àrab. Tot un món l’educació superior francesa!
Estic omplint el dossier però en el cas que m’agafaren no sé si acceptaria… Dubtes, dubtes, molts dubtes.
per cert, d’ahí és Sego i Chirac i altres alts càrrecs francesos i europeus..
Arredell Dani, no te queixaras en blogueres com Marina. Quan he vist 4 comentaris m´he dit “aci deuen estar ficant verd al Daniel per anar a vore el bous”, pero ja veig que no.