Quan vaig arribar a este carrer de Barcelona on vivim em vaig fixar en la tendeta de queviures, fruites i verdures, situada tres cantonades més amunt, on un home vell i un poc panxut, sempre amb jaqueta de punt, estava a la porta esperant clients. En les estanteries tenia algun producte de primera necessitat, al mostrador es veia una pota de pernil dolç, iogurts i xoriço pamplonica (com a moltes tendes del poble encara avui) i al fons de tot unes neveres amb la porta de xapa de fusta, pròpies d’un temps que sens dubte va ser millor. En dos-cents metres de radi de la tendeta del bon home trobem quatre pakistanesos i més d’un supermercat, que al cap del dia segur que feien tots més caixa que el bon home. A una mitjana de passar-hi per davant quatre vegades al dia, quan hi vèiem algú a dins de la tenda ens estranyava. Sí, en certa forma ens feia llàstima, però no la suficient com per entrar-hi. Som d’una generació que ens em criat en el servisque’s vostè mateix, i això va a més, on el dirigir-se de tu a tu amb el botiguer si pot evitar-se s’evita. Tant exagerat és que ara els empleats de tendes – que no botiguers – semblen robots per a dirigir-se a uns clients un tant robotitzats. Per tant, per un bri de llàstima que ens fera l’home, no hi vam entrar. Hem fet tard. L’altre dia al passar de vesprada estava llegint el diari damunt del taulell i les estanteries buides. A l’endemà treia una capsa de llimes i alguna tomata madura i es disposava a tancar. Per jubilació, per avorriment, per què una perruquera li compra el local, per ruïna? Per haver volgut aguantar una manera de fer comerç en el lloc i en el moment erroni.
Foto de garzon, un altre suposo.
Gos vell, puces. La vida és així de cruel.
Genial!
A Meliana de súpers solament tenim un Consum més horrible “que pa què” i sempre ens toca anar al Mercadona de Foios. Mos pares o jo, qui tinga que comprar, de totes formes, sempre optem per comprar la carn, el peix, la verdura i les fruites, el pà.. En fi, tots els productes frescos a botigues del poble o al mercat quan s’hi pot anar. De totes formes, em considere una gran fan de Mercadona i del Súpermecat del Corte Inglés (seh! els faig Boycott, mai hi compre, però els seus Súpers són increïbles!). I és que no n’hi ha res més còmode que t’ho donen tot fet i que no tingues que fer la cua mentres una colla d’agüeles conspira i confabula durant més de mitja hora fins que et servisquen(en fi, tot té la seua gràcia).
Dani una coseta que no ve al tema. Es que estic tornant a escriure al blog, i l’he renovat.
Però tambe he canviat el nom del blog, amb el qual t’agrairia que el link del teu blog al meu el canviares, si no es molta molèstia.
Ara ja no es delesmontanyesvenim, sinó que es delesmuntanys venim
Bueno el link es aquest:
http://delesmuntanyesvenim.blogspot.com/