La festa de Sant Gaudenci al Rumba Club de KGB pot suscitar tota una sèrie de preguntes que es respondrien ben fàcilment amb la catàrsis rumbera que els assistents vam patir. Però com tots no hi van poder anar i la gràcia és trobar-li nous fidels al sant, en parlarem un poc. Per què un conjunt de gent jove, que musicalment ens mouríem des del rock fins el reggae, ens ajuntem en una festa-concert on acabem ballant Sarandonga? Que els publicistes franquistes feren de la rumba un input per al guiri, i gent com Peret en fossen en el seu moment una icona, no li lleva un gram de mèrit a la rumba. Molt dels que anit ballotejàvem per allà, abans de tindre un criteri propi musical, en plena eufòria olímpica de Barcelona, escoltàvem Los Manolos i Peret tot el dia, el all my loving, ella tiene poder i un units per sempre més festero que el de la Caballé i Mercury. Després vam crèixer i alguns vam emprendre camins musicals diferents, però un dia arribà un Dusminguet o qui fos per dir-nos que la culpa de tot la tenia un tal Gato, Pescaílla i Peret. I així estàvem anit, ballant Sarandonga sense cap vergonya de que un dit acusador ens digués: horteres! Es podrà dir que no és més que una moda esta tornada de la rumba, com quan es van tornar a portar les sabatilles Vitoria fa un estiu o dos. I?La segona pregunta és que fa un agnòstic com jo, i com més que n’hi havia al KGB de Gràcia, en una festa d’un sant, que només coneixien els d’Horta: Sant Gaudenci. Doncs res, com els Sants són la part més simpàtica del catolicisme – poca conya, jo sóc de fe escassa però un Sant Antoni, San Fermin o Sant Roc que no me’l toquen – ara una colla d’Horta ha fet del seu patró una marca rumbera. I el que un dia va ser el sant que portà la pluja als pagesos d’Horta ara irriga rumba per la xarxa, està en xapes, en samarretes i al youtube.
La bacanal rumbera va ser prou apoteòsica, amb un escenari plagat de grups i grupets que reinterpreten a la seua una cosa tan senzilla i complicada com tocar la guitarra espanyola amb el ventilador.








A mi la rumba no em mata, però reconec que amb gurps com La Troba Kung-fú o Skalissai m’ho he arribat a passar realment bé!
Per cert, m’acabe de pegar una dutxeta escoltant Aspencat i ho corrobore, m’ho passe bé amb la rumba xD
Despres de llegir aquest article, si tinguera algun “emoticono” a ma no dubtaria en utilitzarlo, i no seria el de la careta sonrient, precisament.
rumbaboy que t’estàs perdent
Desconeixia este “retorn” de la rumba, però ahir a Ràdio 3 hi van posar una estona molt llarga de La Troba Kung Fu. A mi el que em cridave l’atenció ere la normalitat de posar música en català, que només haig sentit a Ràdio 3. Hauré d’estar més atent a partir d’ara
Un gran article monstru!
I un gran plaer veure’t auqella nit per allí!! Ens ho vam passar realment bé…
Com comenta en Felip, hi ha grups que t’ho fan passar bé….i és que la rumba està per passar-ho bé! No conec a ningú que hagi fet un tastet de rumba i n’hagi sortit descontent, cal remarcar que en concert aquesta guanya molta força! En breu en liarem una altra de grossa, Pako, t’hi puc convidar? Estic segur que podria canviar el teu emoticono per el de la careta sonrient!!!
Una abraçada rumbera!