Es fa tard al pub. Asseguts en una tauleta continuem la conversa del nostre sopar greixós de tots els dissabtes. Uns tenen el neguit d’anar a Mosquerola o els Ibarsos i uns altres no els seguim. Potser un dia, entre la possibilitat de prendre unes cerveses al poble o una disco-mòbil ridícula que mai voldríem a casa nostra, sempre escollíem la opció més dura. Este dissabte alguns vam optar per la opció de fer gasto al poble i no ballar el Chiki chiki en un pavelló poliesportiu aliè. Ens fem grans? Potser sí. L’edat està clar que ens fa més de morro fi, seleccionem l’ocasió i valorem més el gust d’una bona cervesa d’importació ben tirada en un got alt que cinc cerveses esbravades en gotet de plàstic. Ara, que de vegades està molt bé anar-te’n a dormir amb el cunyo a la mà d’una majoralia estranya d’un poble que només el coneixes en festes i de nit.
Fotografia d’Antoine.
En el meu cas ho associaria a una raonabilitat cada vegada més coherent; per a mí cada vegada te menys sentit fer certes coses, i si un s’ha de deixar de banda el que fa la massa, pues es deixa, que més dóna?
Com tú dius suposo que serà una de les conseqüències del pas del temps, encara que més que al fet de fer-mos grans físicament en el meu cas té major pes el que experiències anteriors m’han aportat…
Sí, no és una cosa física sinó de maduresa intel·lectual, hi estic d’acord.
osti Dani, lo teu es la literatura i avan. Jo agera descrit aquella nit com:
Pos no res, vam ana al maña, i com no teniem ganes de ana a Mosquerola pos vam fe unes cuantes cerveses i uns gintonics, dos futbolins i a dormi.
Si que vam afina el morro perque aixina mos vam guarda pal finde que be que es fira Cantavella, jaja…..
Estic dacord, de fet per estar agonitzar per un parador de festes al so d´una disco-movil de cinc duros vaig preferir quedarme a la Plana. Ja pujare el finde que ve, que la fira de cantavella no la perdone.
La veritat és que hi ha temps per a tot (o això em diu ma mare repetides voltes) quan jo li dic que no tinc temps.
I encara que ho has nombrat de passada… vull expressar la meua felicitat, aquest cap de setmana ens llevarem, per fi, el chiki chiki dels collons del cap, però també de la televisió, d’internet (està en tot els llocs!), de la ràdio, la premsa, de tot!
O no, perquè si guanya que? Serà pitjor?
Que tal xavals? Vau fer be de no pujar, mol poqueta gent en mosquerola, pero com la xispa ere considerable encara va estar be, je je. Pos si, esta semana a Cantavella hi haura mes gent i damun vindra franso. Bueno Dani i companyia, dew
Que pasa, que no tenéis que estudiar??jo que envidia…yo también quiero subir a cantavieja. En fin…tot arribarà!!
Bua, jo en uns quants anys menos que tu ja m’hi sent reflectida al post. A vegades ho parle en alguns amics que els passa el mateix, que preferim una nit tranquil·la, entre alguna cervessa i en família a pillar una bufa qu’el Deu i no perdre’s cap festa d’ixes. Això sí, soparets i coses lights, casi tots els caps de setmana (com el passat a Massalfa). Este dijous però, toca festa grossa del curs i no em motiva en absolut. Però bé…
Ja xarrem! Un beset!
I espai en les èrnies…
Jo estic igual que Marina…
Ara bé, quan una festa grossa val la pena, no em costa massa que em convencin per a anar…
A més a més, vam acabar prou bufats l’altre dia al manyà ehhh…. Que a voltes es fa més grossa si et quedes a fer cervessetes al manyà que si te’n vas a algun poble a donar agonia per eixos paradors.