Temor

Una de les coses més impactants d’una estació de tren de Paris, i que més les diferencia amb les de la campagne, és la presència militar. Per seguretat diuen, per evitar-nos que un boig face bogeries. Però que voleu que us diga, quan les metralletes i armes més espectaculars que mai he vist han estat [...]

Llegeix el fil sencer »

Encontre de Vilafranques i premi Pedraforca

De l’estada a les festes de Ciutadella en vaig fer una crònica sent conscient que se m’escapaven molts detalls. No obstant n’hi havia un que mereix una entrada i que enllaça amb un fet que vaig comentar ací fa uns dies: la identitat vilafranquina. Em trobava en ple jaleo a la plaça d’Es Born de [...]

Llegeix el fil sencer »

Sant Joan a Ciutadella

Arribem a Ciutadella de Menorca i el que més movia la gent el dissabte de nit era anar a veure es be: una muntonada de gent veient un marrà exposat en un cotxera de Ciutadella. No vaig entendre res, però palpava la emoció de la gent. L’endemà, abans d’una dosi de platja, llegint el programa [...]

Llegeix el fil sencer »

Se l’han engolit

Les muntanyes dels Alps se l’han engolit. Prop de sa casa, de la vella Massilia, la ciutat de l’OM, el pastís i l’accent marsellès que deixava anar en l’intimitat. Li ha passat a ell precisament, que d’aventures no n’havia tingut poques, perquè recòrrer bona part de l’Àfrica francòfona amb aquella furgoneta deuria ser tota una [...]

Llegeix el fil sencer »

Indefinits

Això era un poble ple d’indefinicions. La localització  prop d’una frontera de vell regne i de llengua ja no l’ajuda per definir-se, com tampoc l’esdevenir del regne en qüestió, perdut en noms més o menys ambiciosos. No caldria parlar ja de la indefinició de la bandera del regne vingut a menys, que d’acord, és un [...]

Llegeix el fil sencer »

Túnels llargs

El túnel del Coll d’Ares, segons ja ha eixit a la premsa, serà de 3 Km amb un pendent del 3% i amb tres carrils, triple 3. No s’allunya massa del que vaig dir al desembre, però no em quadra. No em quadra si mirem els túnels de carretera que hi ha d’eixe ordre a [...]

Llegeix el fil sencer »

No parem

Costa escriure, ni que sigue una línia. Però em ve el seu to de veu dient-me que no parem.

Llegeix el fil sencer »

Verdures músties

Amb congelador ben abastit de la carnisseria del poble – que a Barcelona a saber d’on ve la carn – més una bona reserva en llaunes de sardines i derivats i un pakistanès a baix de casa que no sabem d’on es proveix i que té igual de músties les tomates amb o sense Mercabarna, [...]

Llegeix el fil sencer »

Made in China

Hola, sóc una figureta d’un banderillero de plàstic. Vaig nàixer a Xina sense saber què era, ni quin era el meu ofici ni la meua funció al món, això del banderillero m’ho han explicat després. Un cop assecada la pintura d’uns pals que aguanto amb les mans vaig pujar en un vaixell que traslladava milers [...]

Llegeix el fil sencer »

Aux armes et caetera

Ha començat l’Eurocopa de Suïssa i Àustria, és a dir, una competició futbolística amb resum de gols a ritme latino, ni que sigue d’un partit entre txecs i suecs. Són dies per a veure el futbol sense cap pressió, ben instal·lat al sofà, amb l’espectacle de la crème europea davant nostre, sense patir perquè no [...]

Llegeix el fil sencer »