Arribo al post 400 sense saber massa de què parlar. M
‘havia mig eixit un post sobre els encierros però em semblava el mateix que vaig dir l’any passat, que si Cuatro o la 1. També tenia al cap dir alguna cosa sobre les maleses dels quintos, però no hi ha res més a dir que estos, després d’una nit canyera i llarga, reunixen els canyissos del poble en algun lloc com ara l’estàtua de la dona treballadora vilafranquina. Fins i tot se m’acudia dir alguna coseta sobre el que llegia avui al blog Soroll, un comentari de l’escena musical indie i moderna en català, però tement embolicar-la ho deixo córrer. Del Tour de França també volia parlar de la obsessió que tenen els espanyols per Valverde i Sastre i l’oblit d’altres com Samuel Sánchez, però són coses sabudes, quasi per definició.
Fotografia de Spud Murphy.
Amb 400 posts al darrere, tot el que has dit ja t’avala
La veritat és que, amb la broma, ja fa temps que llig este bloc, no recorde quan el vaig descobrir. I que dure, eh?
Salut, i enhorabona!
gràcies Felip!
i el teu que continue també!
Felicitats Dani!!
Mentre de tant en tant ens deixes quatre ratlles per ací, nosaltres continuarem llegint-te.
Vinga, per molts posts!!
A continuar!