Balanç twittero

Farà ja un temps vaig escriure un post pamfletaire a favor dels blogs i escèptic amb el microblogging i el twitter. Després va vindre la polèmica, Pau Barrina o Cuxaro (no recordo qui va ser) van crear un grup facebook per a que ho provés i uns dies després vaig provar-ho. Encara no m’he donat de baixa, sóc un usuari relativament actiu que escriu uns dos o tres tweets al dia, depenent del dia, i sempre de set a dotze. No porto internet al mòbil i per tant no em puc permetre missatges del tipus: al tren ha pujat un esplai de kumbaiàs no dormiré. Crec que el moment és arribat de fer un balanç de l’experiència. Com a primera prova de pes està que no m’he donat de baixa o l’he deixat caure en l’oblit, és interessant perquè seguisc uns quants amics que són una colla de freaks que estan el dia penjats del twitter i ells es poden permetre missatges com el d’abans o un d’històric de Cuxaro que deia que a la feina el volien atracar. Només per això ja val la pena, per anar amollant animalades, perquè a Internet una bona part del temps ens el passem dient animalades. En el meu cas a més em serveix per estar “al dia” de fets del poble que no s’expliquen a 3×4 o a Tele Vilafranca com ara qui serà majoral de l’any que ve a Sant Cristòbal o que algú se li va fer molt rellarg un plat de caldo al dinar de la mateixa festa. També hi ha coses més serioses a seguir a Twitter, però com més gent s’afegix més llarga és fa la llista a seguir i es perd interès, com passa en Internet en general. No em plantejo tindre Internet al mòbil, el twitter 24h demana un temps i una voluntat de fer de la teua vida un Big Brother que de moment ni puc ni vull assumir. Això substituirà els blogs? No, estem parlant de coses diferents, tot el que vinc d’explicar en estes 335 paraules finc ací m’ocuparia uns quants tweets.