Una retirada a temps és una victòria.
Miguel Indurain, després de guanyar cinc vegades el Tour de França i no haver pogut en el sisè, es va veure obligat a anar a la Vuelta i es va haver de retirar al passar per davant del hotel del equip Banesto a Cangas de Onís. No va poder ser i l’heroi esportiu va anunciar que deixava la bici quan teníem a la retina la imatge de l’helicòpter i un hotel de carretera asturià. Armstrong en el seu moment va decidir deixar-ho i ho va fer al punt màxim, amb set Tours de França a les esquenes i sent el millor, i sobretot en eixos anys li havíem ben pocs moments de feblesa. Enguany, al 2009, pel que sigue va decidir tornar, i hem aguantat fins avui amb la incògnita de si era el mateix ésser inhumà, però el 19 de juliol de 2009 l’hem vist patint de valent en un port de muntanya dels Alps suïssos. Encara no està tot decidit, però ja forma part dels humans i la seua ambició l’ha dut fins ací, a ser xiulat a les arribades i tots pedalant amb Contador perquè no podia ser que tornés a guanyar el 8è Tour. No sé si li ha valgut la pena la jugada de tornar, per a la seua fundació segurament que sí perquè s’ha tornat a parlar d’ell, però la bicicleta, l’asfalt i les carreteres l’han fet baixar de l’altre univers on estava per acabar com avui, sol, mallot obert, lluny de la tête de la course.
El maillot jaune que més ràpid va, de Remi avec un i.








Totalmente de acuerdo contigo Dani.
Hay que saber retirarse a tiempo.
Luego cuando pierda el Tour sus declaraciones seran estas:
He venido aquí a ayudar a mi sucesor y le deseo toda la suerte del mundo a Contador.
En algunos foros lo comparaban con la vuelta de Michael Jordan a los Wizards, ni punto de comparación, Jordan cuando volvio dijo que volvia a ayudar a un equipo joven que tenia y a intentar meterlos en los play off.
Esa humildad que tenia Jordan es la que le falta al amigo Lance.
Saludos.
Exacte!
lo seu se pareix més al torero que quan no li queda ni un duro torna a torejar i se va arrastrant per les places, fins que un bou el torna a posar al puesto.
Has fet servir l’adjectiu exact “inhumà”. Encara que valdria també “metahumà”. Característica essencial per entendre el seu rendiment, el dels seus gregaris al llarg dels anys (com Landis, Hamilton o Beltrán, tots ells enxampats per dopatge després d’abandonar l’equip) o el del seu successor madrileny, capaç de guanyar el Giro d’Itàlia venint de la platja (segons les seves paraules) a un segon, Riccò, que anava fins a les celles de CERA. Són els avantatges de córrer com Armstrong o Contador amb un certificat mèdic de cuirassa.
Millor, sí, estalviar-se el galdós espectacle d’un esport centenari que s’enfonsa en la claveguera.
MITIC MAGIC VORE AL DE TEXAS PATIR COM VA PATIR.
Aixo si, el merit es de contador que esta lluitant contra tots els equips, incluint el seu
de totes formes me quedo en lo d’avui, com he xalat!
Aupa Mikel y el Euskaltel Euskadi, siempre en la montaña dando la sorpresa, que huevos le echan a esto del ciclismo, si señor.