Sant Vicent Ferrer, extret de Viquipèdia.
L’altre dia, per coses de la faena i eixos laberints infinits en els que ens trobem abocats quan escrivim mots al Google, vaig fer cap al article de la Viquipèdia de la catedral de la ciutat bretona de Vannes. I en ell vaig assabentar-me que el nostrat sant Vicent Ferrer està enterrat allà, amb les seues relíquies, inclòs el crani, en una capella que porta el seu nom. Però no només això, sinó que a més a més la vella catedral va haver de ser ampliada al segle XV i XVI per la gran quantitat de peregrins que hi anaven per visitar la tomba de Sant Vicent. I per què a Vannes? Després de dos anys voltant per Bretanya i predicant de poble en poble al arribar a esta ciutat va morir completament fatigat. Era el 1419. Un dels valencians més universals, potser el primer, està enterrat a Bretanya.
Coneguda és la dimensió europea de Sant Vicent, un predicador que anava per mitja Europa fent sermons i tot això en valencià, i de tant en tant algun miracle, com el que expliquen a Morella, prou escabrós per cert. Que prediqués en valencià en plena Bretanya i se l’entengués era un miracle que també se li atribuïa i segur que si actualment ens dediquem a predicar en valencià a les esglésies bretones tindrem cares de sorpresa i incomprensió. I tanmateix els catòlics de missa setmanal francesos comencen a acostumar-se a escoltar diversos accents estrangers de francès ja que els bisbats, front a l’escassetat de rectors francesos recorren a sacerdots vinguts d’arreu. Sant Vicent, un avançat.







Jo hi vaig passar en un viatge per Bretanya fa anys. La plaça major de Vannes es diu Plaça València i hi ha senyeres a algun dels vitralls de l’església…
Bona! hi he passat alguna vegada per fora de vannes, hi haurem de fer parada (no pas per la fe en sant vicent).
Molt curiós!
Podríem anar a fer la brena de Sant Vicent allà, alguna vegada. xD
La qüestió dels accents no la vaig captar, però el que sí que em va sobtar de les misses franceses quan vaig estar per allà dant aquest estiu és que s’hi canta més que en les d’ací.
PS: Si sant Vicent era capaç de ressuscitar xiquets cuinats a partir d’un dit això de fer-se entendre pels francesos era bufar i fer ampolles!
I també seria interessant que un dels accents de Gwened fóra bretó, però això deu ser ben difícil.