Tio Mistela i Kurt Cobain

El tio Mistela era pescador. Fill de pescadors, nét de pescador, besnét de pescadors. Però en trenta anys el seu poble, Peníscola, va metamorfitzar-se d’un poble de pescadors a una ciutat per a turistes, en un període de temps molt curt si comptem els segles i segles que feia que Peníscola era principalment un poble de pescadors. El [...]

Llegeix el fil sencer »

Tercer món

Pont de l’11 de setembre. Extramurs de Peníscola. Són vora les cinc de la vesprada i estic esperant l’eixida d’una vaca de Lecris. Em pregunten: – Sale ahora la vaca? – Si. Els dos homes, pare i fill suposadament, es posen a parlar entre ells en català barceloní. – Això és cosa de tercer món, [...]

Llegeix el fil sencer »

El dia que tot rebente

La construcció de cases sembla ser que rebentarà. A Vilafranca tots hem viscut un bienni un tant surrealista, on la publicitat de les constructores ha estat arreu, si uns ens pagaven una berena popular de luxe els altres un bou embolat. Entre elles competien per veure qui trobava un nom més original al seu residencial [...]

Llegeix el fil sencer »

Peníscola, hivern

Les gaviotes juguen astorades en eixa basseta d’aigua verda i un poc pudenta que hi ha als peus del costat sud de la muralla de Peníscola. Elles són alienes al logotip del que en són protagonistes i nosaltres ens les mirem amb repelús, estem lluny de l’ornitologia i Hitchok ens va traumatitzar. Ja dins del [...]

Llegeix el fil sencer »