Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2005

Em dirigisc a vostè, president del Vila-Real CF, com a simpatitzant del club. Ho sóc des de fa anys, quan allò fàcil per als jóvens d’estes comarques era fer-se del Castelló. Quan el Madrigal era un camp amb ben poques places. Estic parlant dels inicis dels anys 90. Després han vingut anys d’èxits i d’alegries, amb alguna que altra desil·lusió. He vibrat amb aquell famós ascens a Santiago, amb la victòria al Camp Nou en aquell mes de novembre llunyà. Vam patir un descens i després ha vingut una època d’or. La UEFA i finalment la Champions. El nom del Vila-Real ressona per tot Europa. Tot un orgull i una satisfacció. Fins ací no puc fer altra cosa que felicitar-lo, vostè és un dels responsables de que el club haja arribat tant amunt.

Però no tot seran flors i violes esta carta. L’altre dia, al Camp Nou, es va celebrar un xicotet acte del Correllengua abans del partit entre Barça i Osasuna. El Correllengua és una festa i una sèrie d’actes per la defensa i pel foment de l’ús del valencià. No és una cosa que es faça només a Catalunya, a Vila-Real s’han fet actes i a moltes poblacions valencianes més. El valencià és la meua llengua, i tinc tot el dret a utilitzar-la. Promocionar el seu ús, defensar-la, no és cap delicte. Evidentment darrere hi ha una connotació política, que no deuria existir si la classe política valenciana no es dediqués a maltractar la nostra parla. L’acte de Barcelona el va enfadar molt. Però no es va parar a pensar en l’escut del club? Du unes quatre barres. Barres que d’una o altra manera podem veure al Camp Nou, a Mestalla, a Castàlia, Son Moix, a Perpinyà i fins i tot a la Romareda. No ho vorà al camp del Betis o del Albacete. No em pot negar els vincles entre estos territoris. Després cadascú pensarà a la dreta o a l’esquerra, i Almansa estarà dins o fora. Però vostè, Quique Álvarez, Joan Laporta i jo parlem el mateix.

Vostè va manifestar que el Vila-Real mai ha utilitzat el futbol per fer política. Lamente discrepar, però crec que no té raó. El Vila-Real portà una samarreta a favor del PHN. El Vila-Real llueix una propaganda totalment política, l’aeroport de Castelló. Un projecte, intangible de moment, una cosa que està per fer. Considere també política vore el senyor Carlos Fabra al palco del Madrigal, senyor del que no posaria la mà al foc de la seua innocència en els casos ja coneguts. Per tant, el que em fa pensar, és que per vostè, només es fa política al futbol quan no li agrada el que es diu. Si realment no vol fer política, dedique’s a representar tots els socis i simpatitzants del Vila-Real, els que parlem valencià, el que ho fan en castellà, els del PP, el PSOE i els partits que estan fora de les corts. I no es dedique a incrementar l’odi entre germans, que el cap i a la fi, a Vila-Real es rep bé al Barça i viceversa.

Anuncis

Read Full Post »

En el dia que s’esperava la reacció del Camp Nou contra la presència a la junta d’un franquista, allò que ha tingut més ressó polític ha estat l’acte del correllengua i el discurs del Joël Joan. L’actor, conegut independentista, va acabar amb un “Visca els Països Catalans lliures!”. Immediatament, els sectors més casposos del País Valencià, han eixit amb els punyals afilats, fent crides incendiàries i que fomenten l’odi. Res de nou, estem acostumats.

El que m’indigna més és la reacció hipòcrita del president del meu equip de futbol, el Vila-Real CF. Doncs bé, el seu president, Fernando Roig, ha eixit amb unes declaracions on diu que el seu club mai s’ha posat en política, i que no correspon als equips este tipus d’actes. Puc arribar a estar d’acord en què els clubs, d’acord amb la pluralitat dels seus socis i seguidors, no haurien de fer públiques manifestacions explicítament polítiques. Però el senyor Roig l’erra, i ens enganya a tots, perquè el Vila-Real va portar samarretes a favor del funest PHN. No, això no és política.

Com a simpatitzant del Vila-Real em sento indignat, les paraules del meu president no representen el que una part dels seguidors del Submarí sentim. No ens sentim representats pel senyor Roig. I crec que se l’hauria de fer saber. És més, volem Correllengua al Madrigal, que al cap i a la fi, és dels estadis on en sent parlar més en valencià.

Read Full Post »

Energia

Després del llarg parèntesi estival, sembla que he mamprés amb ganes el blog durant el curs. I tot sense tindre internet al pis, és a dir, en estos moments estic escrivint des de l’aula d’ordinadors de la facultat. Al davant meu dos amics de classe s’estan barallant amb la geofísica. Jo possiblement hauria de fer el mateix, però he decidit esgarrapar un moment per al blog.

No tinc moltes coses a explicar, des del cadafal avui el panorama és monòton. I si hi ha alguna cosa a explicar és la de sempre. Comença a vindre un bou de cara. El que canvia cada any és que li canviem de nom.

Read Full Post »

L’altre dia vaig volar per primera volta en avió. Tota una sensació. Això sí, com anàvem amb companyia barata, només regalaven la revista Woman o la Rolling Stone. Res de suquets de taronja o galetetes. El cas és que la revista Rolling Stone portava un exemplar amb un recull del que segons experts musicals mundials, eren els 500 millors discos de la història. Bé, és evident que no hi ha un disc del any 1707 (any a l’atzar), sinó que en això de la música “moderna” sembla que comencem a contar a partir de 1955. Greu error per als que ens considerem folkis, però no vull anar per eixe camí.

La jet set musical mundial va escollir entre els millors un disc dels Beatles (com no), però entre els 10 millors, estava London Calling. I vaig dir, tu, no dec ser tant rar com pensava, allò que jo considero una genialitat més gent ho considera. Entre els 500 hi havia més discos de The Clash, però no són el London Calling. D’allò que jo escolto regularment, també estaven Bob Marley, Otis Redding, Toots and the Maytals i Queen. De la resta que escolto jo, allò que no està en anglès, nanai. Això m’ha dut a pensar jo en la meua llista. Està xulo fer llistes així, són estèrils completament, però ja serveixen per fer-te una idea de com és un, i de com pensa.

Així que allà va la meua llista del que jo considero els millors 100 discos de la història (no tingueu molt en compte si un està al 77 o al 65, vindria a ser igual).

1. London Calling. The Clash. Sencillament el millor, un disc rodó, de cap a peus. Sensacional.
2. Quan el mal ve d’Almansa. Al Tall.
3. Agur, Salam. Negu Gorriak.
4. Homenatge a Ovidi. Inadaptats.
5. Fermin Muguruza en directe, Sala Apolo, BCN.
6. A Rússia. Antònia Font.
7. Algazara, Reincidentes.
8. Sí. Lax’n’busto.
9. Azken guda dantza. Kortatu.
10. Jo Ta Ke. Su ta gar.
11. De manars i garrotades. Ovidi Montllor.
12. Al liceu. Brams.
13. Radio Ghetto. Skalariak.
14. 80/00. Betagarri.
15. Terra. Obrint Pas.
16. A night at the opera. Queen.
17. Concert de mitjanit. Sau.
18. Bienvenidos a Occidente. Disidencia.
19. 10 anys. Al Tall.
20. Vigila. La gossa sorda.
21. Essence ordinaire. Zebda.
22. Bidean. Ken Zazpi.
23. Bordell. Umpah-pah.
24. La flama. Obrint Pas.
25. Borreroak baditu milaka aupergi. Negu Gorriak.
26. Karpe diem. Joxe Ripiau.
27. Hertzainak. Hertzainak.
28. Brigadistak. Fermin Muguruza.
29. El més gran dels pecadors. Sau.
30. Ikasten. Berri Txarrak.
31. En la kalle. Skalariak.
32. Sempre hi ha un pedaç pa un descosit. Pepet i Marieta.
33. A Alcoi. Ovidi Montllor.
34. Chera chera. Mallacán.
35. Manilla. Mesclat.
36. Freaky festa. Betagarri.
37. Glaya un país. Dixebra.
38. Kolpez kolpe. Kortatu.
39. Sempre més. Brams.
40. Toulouse. Sagarroi.
41. On tour. Dr Calypso.
42. Infernuren ate joka. Gatibu.
43. Inkomunikazioa. Fermin Muguruza.
44. Besos de perro. Marea.
45. Un entre tants. Ovidi Montllor.
46. Iros todos a tomar por culo. Extremoduro.
47. Plou i fa sol. Sopa de cabra.
48. Antònia Font. Antònia Font.
49. Los singles. Barricada.
50. Mesclat. Mesclat.
51. Paradisu Zinema. Joxe Ripiau.
52. La Carrau. Qin bon bori.
53. Enchilaos. Amparanoia.
54. Berri Txarrak. Berri Txarrak.
55. Es directe. Ja t’ho diré.
56. The legend. Bob Marley.
57. Inshala. Alaitz eta Maider.
58. Avanzo de cantiere. Banda Bassotti.
59. Siganle konpadres. Kojón prieto.
60. 1975. Al Tall.
61. INDP. Inadaptats.
62. Zuzenean. Soziedad Alkoholika.
63. La polla en tu rekto. La Polla.
64. Grandes éxitos y fracasos. Extremoduro.
65. Set voltes rebel. Cesk Freixas.
66. Atzukak. Atzukak.
67. Atzo da bihar. Ken zazpi.
68. Ofensiva. Kop.
69. Sube la marea. Dixebra.
70. Nos vemos en los bares. Celtas Cortos.
71. El banc del sino fos. Quicos.
72. 0-tik. Gari.
73. Our house. Madness.
74. Correos. Platero y tú.
75. Zuzenean. Hertzainak.
76. Acústico. Reincidentes.
77. Llenca’t. Lax’n’busto.
78. Espaloian. Itoiz.
79. The dock of the bay. Otis Redding.
80. La Polla en directo. La Polla.
81. Zoramena. Gatibu.
82. x. Inadaptats.
83. Viatge a Itaca. Lluís Llach.
84. Athletic Bihotzez. Kepa Junkera.
85. Arredista. Skarnio.
86. La terra és plana. Quimi Portet.
87. From here to eternity. The Clash.
88. Con el agua al cuello. Ixo rai!
89. Quan ja és tard. Sant Gatxo.
90. Homo sapiens. Su ta gar.
91. Iag Bari. Fanfare Ciocarlia.
92. Mento. Stanley Beckford.
93. Sweet and dandy. Toots & The Maytals.
94. Paraules. Ràbia positiva.
95. Binilo bala. Zarama.
96. Todos. Les Caméléons.
97. Entalto. ixo rai!
98. 25 urtez. Oskorri.
99. A pelo. Platero y tú.
100. Rural style. Ki sap?

Read Full Post »

Tornem a dir coses

Després de molts dies on un servidor ha ignorat quasi bé la existència d’este lloc de lliure expressió i de nula difusió. La lliure expressió està molt bé, però si la difusió és escassa, és com fer una pintada a un mas perdut del mig de la meseta castellana. Però com per ací corre molt freak suelto, mai es sap, sempre poc acabar llegint les meues cabòries un tio que ha vingut a mi perquè també li agrada l’Ovidi. O la peli Oh Brother. O Berri Txarrak. O els bous de carrer. O vés a saber què. I segur que pensarà, quin tio més rar. Però jo sóc lliure de pensar el mateix de la gent que gaudeix literalment de programar en java o trobar el crack de no sé quin programa. Per a gustos colors.

Read Full Post »


Autofoto a Nancy, Lorena. L’edifici de la dreta �s la catedral.
Posted by Picasa

Read Full Post »