Moltes ganes

Ja fa un mes que no estic al poble, i la veritat, em moro de ganes d’anar-hi. Retrobar-me amb els amics, al bar. Sé que farà un fred de collons, que s’haurà d’eixir al carrer amb palestí, gorro, guants i un bon xopetí. És igual.

Read Full Post »

El canvi

Ja deu fer uns anys, deuria ser l’any 2000 calculo jo. Després d’una etapa indefinida durant l’ESO, un disc recopilatori del millor del rock català del 99 em va dur certa obertura d’ulls. Relativa. La definitiva va ser la descoberta d’aquell programa revolucionari per descarregar música des de la xarxa, el Napster. Allà, després d’uns tantejos preliminars, vaig tindre la idea de cercar “Euskal Herria”. Va aparèixer un allau de noms fins aquell moment prou desconeguts per a mi. Skalariak, Betagarri, Negu Gorriak. Ningú del meu entorn d’aleshores coneixia tot això, no passàvem més enllà dels Pets. Recordo que la primera cançó que em vaig descarregar va ser “Agur Euskal Herriari” d’Skalariak. Va ser l’inici d’una descoberta magnífica. Ara, si mireu el que escolto veureu que són resultat d’aquell dia, que possiblement va canviar el meu caminar per la vida. I ben content que n’estic.

Read Full Post »

Àfrica

No solc anar molt al cinema, potser en el 2005 hi he anat 6 o 7 colps. Entre eixes pel·lícules que he vist, en destacaria un parell, Hotel Rwanda i El jardinero (les he vist en castellà, no sé si estan doblades al català). Totes dos tracten de l’Àfrica, eixe continent que està una mica més al sud de nosaltres, si fa no fa, com la distància que separa el nord de França del sud. Tot i eixa relativa proximitat, els del nord no en som conscient del que els europeus hi fem allà. Tot tipus d’animaldes on els que hi acaben perdent són els mateixos, els africans. El motiu de la presència dels occidentals a l’Àfrica sempre és el mateix, treure’n suc. Bé sigue la investigació farmacèutica amb humans, tema que tracta Jardineros, o l’espoli mineral, tema que està amagat sota la guerra de Rwanda que tant bé reflexa Hotel Rwanda. En definitiva, protegir el nostre món consumista i evolucionat i enfonsar una mica més als africans.

El curs passat, estudiant dipòsits minerals amb el gran Catxa i el Joa, vam estar parlant algun dia de l’espoli mineral de l’Àfrica. Nosaltres podem estar parlant tranquilament amb el mòbil, però no ho estaríem tant si fóssem sempre conscients que eixe mòbil que tenim a les mans conté tàntal, un element químic que està al mineral piroclor, i que, vés per on, el trobem a Rwanda. Darrere la guerra de Rwanda, per sobre del domini tribal entre uttus i tutsis, estava el control del piroclor.

Read Full Post »

Born, Gràcia, Sants.

Estic a un cibercafè del barri de Sants, d’eixos on la gent va a contactar amb els seus estimats que viuen mar enllà. Jo no tinc família mar enllà, però no tinc internet al pis, i vinc ací a contactar amb qui està Ebre avall que ja és.

Bé, el cas és que ara, en un ratet, aniré a dinar al Born, prop del Fossar de les Moreres. Barcelona té pocs llocs on m’hi sento realment bé. Hi ha llocs que m’agraden, però al ser una ciutat m’hi sento distant, com qui s’ho mira sense implicar-s’hi. Per exemple em passa amb l’Eixample. Però el Born, Gràcia, Sants, les Corts o Sant Andreu és diferent. S’arriba a sentir caliu i sentiment de barri i en alguns llocs, de poble. Sentiment de no ser de Barcelona fins i tot. Açò a mi em ve com anell al dit ja que jo no ho sóc pas d’ací. A més, tots estos llocs que he dit tenen unes places i uns carrers que podrien passar perfectament pels d’un poble qualsevol del Baix Camp, el Baix Ebre o el Baix Maestrat. Si dic estes comarques i no d’altres és purament perquè estes les conec millor, per res més.

Read Full Post »

Tot un poble en moviment

Ahir, en una de les poques estones setmanals de msn a la facultat, vaig estar parlant amb un amic del poble, que em va comentar que ja s’havia comprat el nou disc-dvd d’Obrint Pas que justet havia eixit a la venda el dilluns. Jo ja tenia pensat comprar-lo, però no em vaig poder resistir a escapar-me ahir de vesprada al FNAC. No està gens malament el preu, 16.50 euros, i encara més si es té en compte el contingut.

Ahir a la nit ja em vaig estar mirant un poc el DVD i té moments de pell de gallina. Com quan ix la germana de Guillem Agulló, Betlem, o l’aparició sorpresa de Fermin Muguruza. Però de tot el que he vist, el més impressionant és a versió de Telefeixisme amb Àlex d’Inadaptats, sencillament brutal, quanta energia dalt d’un escenari s’acumule en eixa cançó.

Però bé, més que parlar del que m’ha semblat el CD-DVD En moviment!, també voldria parlar del que suposa per a mi un grup com Obrint Pas. Al mateix concert presenten dos mestres musicals seus, Fermin i Al Tall. Jo no m’he dedicat a la música perquè sóc un poc negat, però si m’hi hagués dedicat, també hauria tingut eixos mestres. Mesclar el punk i l’ska, amb el folk i la música d’arrel tradicional, amb un missatge alliberador ben clar, té mèrit i m’agrada moltíssim. I este missatge ha cuallat, i són un grup d’èxit, m’atreviria a dir, de Salzes a Guardamar i de Fraga a Maó. Potser cap grup que cantés en la nostra llengua havia aconseguit això abans. I no només és l’èxit musical, sinó que ademés gràcies a ells alguna cosa està començant a despertar.

Read Full Post »

El cel ens cau al damunt

Deu fer cosa d’un mes va eixir a la venta el nou llibre d’Astèrix. Al nostre país, va eixir amb estropessó inclós, ja que contenia una falta d’ortografia doble. Garrafal. Però bé, anècdota a banda, no és la meua intenció parlar de l’error dels traductors, perquè al cap i a la fi me’l vaig comprar en francès.
El que vull comentar avui és la certa decepció que em va donar al llegir-lo. L’argument és el típic d’Astèrix, “uns roïns” volen segrestar Panoràmix per tindre el secret de la poció màgica. De roïns d’eixe tipus n’he vist de molts colors, i fins ara sempre m’havien semblat bé, però he arribat a un límit. Ara els roïns són extraterrestres. Deu ser que sóc un renegat de la ciència-ficció, però no em va fer gràcia trobar-me per la meu estimat llogaret gal uns extraterrestres. A més, si per això fos poc, tenim uns extarrestres “bons” i uns de “roïns”. Uderzo ha fet este llibre com a homenatge als dibuixants de còmic americà i japonès, uns extraterrestres estan dibuixats a l’estil Disney i els altres més a lo “manga”.
D’ençà de la mort de Goscinny les històries que ha fet només Uderzo les trobo fluixetes, es nota que no és el seu escriure els guions. Ha arribat a aquell punt de no saber retirar-se a temps, com els passa a tants grups de música i més gent de tots els camps imaginables. Prefereixo quedar-me amb les històries velles d’Astèrix, gaudint amb elles.

Read Full Post »

Al Tall

Fa uns dies vaig fer la llista dels meus discos favorits, la podeu vore més avall. És llarga i heterogènia. En un segon lloc, hi ha un disc genial, Quan el mal ve d’Almansa, d’Al Tall. El vaig possar en segon lloc perquè és molt difícil superar a London Calling, però darrere va este, sense dubte.
Mentre l’estic escoltant per enèssima volta, gaudeixo de cada moment de l’audició i resseguisc cada mot. No només és un gran disc, amb uns excel·lents músics com són Al Tall. És més que una recuperació de música tradicional del País Valencià, és també una lliçó d’història del País Valencià. Eixa història amagada, com ells mateixos diuen: “no s’ensenya a les escoles com van esclafar un país, doncs d’aquella sembrada continuen collint fruits.”. I tant que en cullen de fruits i els anys que porten fent-ho! El que no sé és el temps que li queda a esta collita. Hi ha notícies que criden a l’optimisme i d’altres al pesimisme i a l’allargament d’esta malaltia. Va a dies. Vull ser optimista avui: a cada poble del País Valencià hi ha alguna cosa que és mou. Poc a poc els tombarem. Reviscola Tio Canya!

Read Full Post »

Rovellons

El pont de Tots Sants, com molts altres habitants del país, vaig anar a buscar rovellons. Això sí, ni va caler anar a Sòria ni eixir del terme municipal del poble. Tot i la marea que els nostres boscos han patit este mes d’octubre, la cerca va resultar prou exitosa. Sense ser un festival i sense abusar, però va estar bé, va donar per més d’una menjada i per cuinar-los amb diferents estils. Gens malament per l’any de la sequera.
El problema és que després s’han de menjar. I n’acabes un poc tip. Sols, amb ou o amb vedella. Rovellons a tot arreu. Però el goig que en fa trobar-ne i el plaer de caminar pel bosc no me’l treu ningú.

Read Full Post »

Izarren hautsa, Mikel Laboa.

És coneguda la meu afició per l’euskara. No en sé, només conec quatre mots, però m’encanta. La màgia d’este idioma, del seu origen i de la seua resistència enfront altres llengües m’atrau moltíssim. I la música.

He trobat una pàgina amb les traduccions de moltes cançons de Mikel Laboa. Una gran troballa. Està la lletra de Izarren Hautsa, que és una cançó genial, de la que recomano la versió original però també la versió de Ken7. Ací adjunto l’original i la traducció pròpia al català basant-me en el castellà.

Izarren hautsa

Izarren hautsa egun batean bilakatu zen bizigai,
hauts hartatikan uste gabean noizpait giûaden gu ernai.
Eta horrela bizitzen gera sortuz ta sortuz gure aukera
atsedenik hartu gabe: lana egiûaz goaz aurrera
kate horretan denok batera gogorki loturik gaude.

Gizonak ba du inguru latz bat menperatzeko premia,
burruka hortan bizi da eta hori du bere egia.
Ekin ta ekin bilatzen ditu, saiatze hortan ezin gelditu,
jakintza eta argia; bide ilunak nekez aurkitu
lege berriak noizpait erditu, hortan jokatuz bizia.

Gizonen lana jakintza dugu: ezagutuz aldatzea,
naturarekin bat izan eta harremanentan sartzea.
Eta indarrak ongi errotuz, gure sustraiak lurrari lotuz,
bertatikan irautea: ezaren gudaz baietza sortuz,
ukazioa legetzat hartuz beti aurrera joatea.

Ez dadukanak ongi ahi daki euketzea zein den ona,
bere premiak bete nahirik beti bizi da gizona.
Gu ere zerbait ba gera eta gauden tokitik hemendik bertan
saia gaitezen ikusten: amets eroak bazterturikan,
sasi zikiûak behingoz erreta bide on bat aukeratzen.

Gu sortu ginen enbor beretik sortuko dira besteak,
burruka hortan iraungo duten zuhaitz-ardaska gazteak.
Beren aukeren jabe eraikiz ta erortzean berriro jaikiz
ibiltzen joanen direnak : gertakizunen indar ta argiz
gure ametsa arrazoi garbiz egiztatuko dutenak.

Eta ametsa bilakaturik egiaren antziduri
herri zahar batek bide berritik ekingo dio urduri;
guztian lana guztien esku jasoko dute sendo ta prestu,
beren bizitzen edargai; diru zakarrak bihotzik eztu,
lotuko dute gogor ta hestu haz ez dadin gizonen gain.

Pols d’estels (Izarren hautsa)

El pols dels estels es covertí un dia
en germen de vida.
I d’ell sorgim nosaltres en algun moment
i així vivim, creant i recreant el nostre àmbit.
Sense descans. Treballant pervivim.
I a aquesta dura cadena estem tots lligats.

L’home té necessitat de dominar un medi hostil
Viu aquesta lluita i d’ella n’extrau la seua veritat
Busca ufanosament la sabiduria i la llum
I en aquesta cerca no coneix descans
S’orienta per senders foscos.
I va inventant noves lleis, jugant-s’hi la vida.

El treball humà és coneixement: conèixer i transformar
Agermanar-se amb la natura i arribar a desvetllar-la
Crear de la negació allò positiu
I prenent la contradicció per llei continuar avançant.

El desposseït sap bé com de preciós és posseir
Doncs l’home tracta delerós no satisfer les seues necessitats
També nosaltres estem en això
I de la nostra terre devem veure clar
Eliminant absurds. Desbrossar el camí per avançar cap a l’objectiu.

Del mateix tronc on vam nàixer nosaltres
Naixeran altres rames joves que continuaran la lluita
Que es constituiran en amos conscients del seu futur
Per la força i evidència dels fets
Convertiran en fecunda i racional realitat
Allò que en nosaltres és somni i desig.

Read Full Post »