El títol és l’equivalent ateu/agnòstic/no cristià del “Bon Nadal”. Com estic dins del grup esmentat, em veig obligat a dir-ho. Però no negaré que diré algun Bon Nadal i fins i tot enviaré alguna postal nadalenca cibernètica. Mireu sóc un incoherent.
No he fet el pessebre encara. Possiblement sigue el millor del Nadal, m’encanten. Des de menut i fins ara, em quedo bobo mirant-los. Ahir vam estar a punt d’anar al mercat de Santa Llúcia el company de pis i jo, però ens van guanyar les ganes d’anar al carrer Tallers. No van ser compres nadalenques, va ser la compra bimensual (o mensual) de discos. No és que per ser Nadal ens motivem més a comprar, és que per a comprar música sempre ho estem de motivats. Com solem dir: ens ha perdut el vici. A més la visita al millor carrer barceloní ens va permetre anar a fer una cerveseta i una llonganissa de perol al Centro Aragonés. És com traslladar-se des de Barcelona a qualsevol bar de l’Anglesola.
L’adquisició musical meua va ser el nou disc en acústic de Ken Zazpi, Gelditu Denbora. Conté dos cançons en català, La lluna i Poema dels oprimits. A més estan totes les lletres traduïdes al català. Tot el disc està ple d’amor, de frases que podrien ser nicks de msn de gent profundament enamorada, però no és el meu cas, cal buscar destinatària primer.
De totes maneres, no puc evitar posar-vos la lletra del Poema dels oprimits, és una bona definició de les coses que ens passen per les nostres terres i per les seues. Lluny dels tòpic i les paraules massa directes, radicalitat sutil.
En aquest país ocult
Amb les ombres vaig jugant
Intentant ser jo mateix,
Pintant un endemà.
Tot allò que no puc ser
Raja sempre del meu cant
L’alba és ben a prop
La sento, em va envoltant.
La història, ja se sap
No tothom l’explica igual,
És difícil d’empassar
La veritat del del costat.
Ara però per als oprimits
Un poema vull cantar
Tota l’amargor
Que volen amagar!
Canto als llits buits, a la mare, al seu patir,
A tot el temps fuçaç de què ens van
Desposseint.
Del ferro, al seu crit, al pare atemorit.
A tothom que ho patim!
Escoltem des de petits
Tot allò que hem d’estimar,
Tot allò que hem de ser,
A la força imposat.
Ara però per als oprimits
Cantaré una cançó.
Coberta tenen ja
Tota l’amargor!
A la soledat, als íntims, als amics,
A cada instant del viure que,
Des les mans, ha fugit.
Als qui hi van ser ahir, als qui hi som
Ara aquí,
Als qui encara han de venir.
Estimada vull sentir
Que aviat tot canviarà,
Que també seràs amb mi
El dia de demà
I que els que vindran després
Ja mai més no cantaran
Aquest cant dels oprimits,
Ni tampoc no ploraran!
Digues per favor, ara amiga ja, allò
Que vull escoltar, estimada, amor…
Als accidents, a les adversitats,
Als qui per nosaltres fins la vida han donat.
Als que de camí mai no han arribat
Als que lluitem i al vent de la llibertat.
el cadafal 