Mirar la Primera te fa donar compte d’algunes coses, com ara que ZP ha pogut aprovar el matrimoni gay, derogar el PHN, però la TV1 és la mateixa merda que en els 21 anys que la porto veient. Els mateixos casposos de sempre o bé clònics dels d’abans, tant és. Esta nit feien l’elecció del millor disc del any. El contacte més proper amb el millor disc que allà estaven elegint i jo segurament haurà estat la interpretació d’una cançó d’eixes en alguna orquestra de per ací. Allà per exemple ha eixit la sagala eixa que canta, de la que deuen estar molt contents a sa casa, sobretot el compte corrent dels papes. Tot i això he sentit una cançó nova dels cornellanencs (de Llobregat, no de Terri) Estopa. L’estil conegut és que no és el meu, però tu, la lletra parlava de les vacances i marxar cap al poble, que allà s’arregla tot. Hi estic d’acord.
El millor disc del any alternatiu al de la Primera i en llengües no contemplades allà és difícil elegir-lo. En moviment d’Obrint Pas és un directe que recull tota la seua energia als escenaris. A Euskal Herria Ken Zazpi ha publicat un disc en acústic genial, i que als Països Catalans s’ha posat a la venda amb dos cançons en català. També a casa nostra, el últim disc de Brams, Sempre més, és molt bo. O el de Feliu Ventura i Lluís Llach, Que no s’apague la llum. En castellà he estat pensant i d’enguany no he escoltat molts discos. El de Reincidentes és fluixet, salvo dos cançons.
Canviant de tema, avui ha estat el dia de la Putíssima Constitució. Eixa cadena pesada i inamobible que tenim. Ja caurà.
el cadafal 