Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 22/12/2005

Ja fa quatre cursos que estic a Barcelona i crec que puc presumir de conèixer esta ciutat prou bé. He estat a molts barris, em sonen els noms dels carrers i totes les parades de metro. Això significa que he voltat prou i que per tant he vist moltes coses, estranyes i no tant estranyes. I la veritat és que no ha estat fins enguany que he descobert un dels carrers més estranys de tota la ciutat. El passatge Regent Mendieta. El nom ja resulta de primeres estrany, Mendieta a tots ens recorda el gran jugador del València i un tant mediocre al Barça, però desconeixem qui és el Regent Mendieta. Però bé, els nostres pobles i ciutats estan plens d’homenatges a autèntics desconeguts.

Passo per este carrer cada dia ja que em ve de camí per anar a classe des del pis. I no em para de sorprendre. Anem a pams. És un carrer perpendicular a l’avinguda de Madrid, una de les artèries principals del barri de les Corts. És estret i poc transitat, de primeres passa desapercebut al vianant, jo vaig tardar un mes a adonar-me que per allà el camí era més curt. A mà dreta venint des del meu pis hi ha un quarter de la Guàrdia Civil, de totxo roig, envellit i vingut a menys, com el cos policial a qui correspon. De fet de Benemèrits se’n veuen ben pocs. El que sí es veuen són obrers per les finestres, que et donen un bon ensurt quan vas per la vorera tant tranquil. Un altre tret característic del carrer són les càmeres de vigilància que té el quarter, per controlar als quatre infeliços que hi passem cada dia. Es fa inevitable donar la nota davant estes càmeres, que dubto que algú estigue mirant, perquè sinó jo ja hauria acabat al “cuartelillo”.

A l’altre costat del carrer hi ha edificis d’habitatges. N’hi ha un de modern, aparentment pseudo-luxós però que no s’estalvia les pintades en rotulador. Després hi ha un taller mecànic que apenes el veig mai obert. Deu ser que passo a deshora sempre. I a continuació, l’estrella del carrer, l’acadèmia de cine “15 de octubre”. No en tinc ni faba de perquè es deu dir així ni quin homenatge se li pot fer a eixe dia de tardor. El que més crida l’atenció al vianant del Regent Mendieta són les banderes que onegen sobre esta acadèmia de cine. La de Barcelona, la de Catalunya, la de l’estat, l’europea, la de la ONU i un altra que no sé quina és, però suposo jo que deu ser la del sistema solar. Cap edifici oficial de Barcelona té tanta bandera. Entre altres curiositats del 15 octubre, destaca que allà es fan cursos d’esgrima i interpretació infantil. Un establiment prou curiós, tant com els seus alumnes. Com podeu suposar l’alumnat de tal centre no és corrent, i encara li dóna més color al carrer.

No s’acaben ací les sorpreses, més amunt hi ha un bloc de pisos de protecció oficial, amb el jou i les fletxes, tal com correspon. Si n’arribava a ser de lletja l’arquitectura franquista! Crec que després de la dura repressió a les persones, la segona cosa pitjor que van deixar va ser l’urbanisme i els edificis. Sort que este bloc en concret està decorat amb una pintada d’eixes fetes d’algep, que fuig dels tòpics dels lavabos de la Facultat de Geologia (este serà un tema per un altre post) i té dibuixat un gran penis. Fa gràcia vore de matí les mares eixint d’eixe bloc, amb els xiquets i la seua motxil·leta, anant a escola. Sort que està molt mal dibuixat.

El carrer estrictament, edifici a edifici, ja l’he acabat de narrar. Queden però alguns detalls. Com ara que al acabar-se, just enfront, hom troba un taller mecànic, que sí sol estar obert quan passo, i que es dedica als cotxes antics. És un plaer pels ulls poder visualitzar autèntiques joies cada matí.

Per finalitzar cal comentar alguna cosa més. Per exemple, que tot i passar molts pocs cotxes, hi ha dos semàfors nous de trinca a la punta que dóna a l’avinguda de Madrid. De fet l’enllaç amb esta avinguda envadeix la vorera. També hi ha una valla de l’ajuntament de Barcelona que uns dies impedeix el pas i d’altres no i està arramblada contra una paret. I fins i tot algun matí et pots trobar runa a meitat carrer, com llençada des d’una finestra. I els excrements de gos són ací més habituals pel caràcter secundari del carrer.

Direu que vosaltres coneixeu a cabassos carrers com este. És possible, però mireu, el Regent Mendieta ja m’ha donat per explicar-vos tot este rotllo.

Anuncis

Read Full Post »