Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 12/01/2006

Música pel carrer

Fa un ratet, quan baixava des del Campus Nord cap a la facultat de Geologia, he pensat sobre l’ús tant comú que té avui dia els iPod, els reproductors mp3 i tot això. I sobretot m’he parata cavil·lar en el fet que a una ciutat com Barcelona (suposo que a Castelló o València deu ser paregut) molta gent jove i no tant jove, va pel carrer escoltant música. No només al bus, tren o metro, sinó quan va caminant pel carrer. Jo mateix en sóc un. No us resulte estrany? Els carrers i voreres de les ciutats plens de gent que va a la seua bola, escoltant el que els plau, i on veuen les altres persones que es creuen, els cotxes, els carters i els venedors de clínex com una mera imatge, un escenari que res té a vore amb el so que estan sentint. Una espècie d’aïllament dins del carrer, lloc sempre associat a l’intercanvi i la llibertat. Una extrapolació del ambient íntim de la teua habitació al trajecte entre casa i la facultat. Si fem així, i jo ho seguiré fent, el saludar la gent pel carrer serà cada dia més estrany. Però clar, jo a qui he de saludar si no conec a ningú en esta ciutat?

Però a mi encara no se m’ha acudit anar de casa els agüelos a casa mon tio a Vilafranca,a peu per l’avinguda de Castelló i de Llosar, amb el mp3 posat. I tampoc he vist gent que ho face. Perquè? Pos deu ser perquè estem en un poble, on el carrer sí que és un lloc de contacte entre gent, on ens coneixem i on les agüeles s’escandalitzarien de vore’m anar aixina pel carrer.

Anuncis

Read Full Post »