Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 26/01/2006

La vie en rose


La biblioteca del barri és una viciada. Ve de pas de classe cap a casa, i molts dies les cames es dirigeixen cap a dins directament, una reacció incontrolable. De llibres n’hi ha molts, no te’ls acabaries mai i de moment tinc massa llibres de fora de la biblio per llegir com per liar-me’n amb més. El punt fort són els discos. No és la típica biblio que només té els cd’s de música clàssica que regalen en els diaris, n’hi ha de molts variats, des de la discografia sencera de l’Ovidi, al homenatge que li van fer Inadaptats. No vull dir que tot sigue Ovidi, vull dir que hi trobes tots els estils.

Un servidor sol visitar la secció de chanson française. A part de que sempre va bé per aprendre aquesta llengua, m’hi estic aficionant. Vaig començar amb recopilatoris de diversa gent, i vaig acabar descrobrint Edith Piaf. La de La vie en rose, la famosa cançó, la que ens recorda una parella d’enamorats besant-se sota la torre Eiffel. A més d’eixa, en té moltes altres, més bones i tot. Però a més a més, he llegit i investigat sobre Edith Piaf. La seua vida va ser autènticament catacumbal, d’escàndol en escàndol. Acusada d’assassinat del seu company sentimental o de confident nazi en l’ocupació alemanya de França. Se’n va eixir d’eixes, però no del man. La seua mort, un tant prematura, no va sorprendre un país que l’esperava tard o d’hora. Llegint tot açò pensava en altres herois que han acabat de mala manera, amb una vida en el abisme, i tot això, ara, són més o menys idolatrats per allò bo que van fer. Maradona serà considerat un gran jugador de futbol, Pantani un gran ciclista. Potser és el que cal pensar per escoltar lliure de remordiments una dona acusada de confident nazi.

Anuncis

Read Full Post »