Com un dels més bells records d’infantesa tinc les explicacions de m’agüelo a la vora de l’estufa. De totes aquelles converses, on jo era tot orelles, crec que n’ha eixit el tipus peculiar que sóc ara. D’entre les coses que més em cridaven l’atenció, estan les grans “gestes” enmig del bosc contra el fred i la neu. I sempre em quedava la sensació que tot allò, aquells freds, aquells tres pams de neu a no sé quin mas del terme de Mosquerola, no es repetirien, que l’oratge d’ara és molt diferent. I pot ser sigue així. Però avui he marxat de Vilafranca nevant. Fa quinze dies també quedaven racons nevats. Ha estat un hivern fred i amb neu en definitva, potser com els de fa seixanta anys. I potser amb el canvi climàtic no tot està perdut, i haurem de confiar en la cançó de Sau i dir, Això es pot salvar!. Però no podrem esperar asseguts al sofà la salvació del planeta, segurament tots haurem de cedir un poc. Si em diuen que per un parc eòlic als Ports treuran una tèrmica, doncs perfecte. El futur o és sostenible o no serà. Però això sí, que no ens enganyen, si nosaltres aportem el nostre granet d’arena per la sostenibilitat, que a la costa apliquen el mateix. I em temo que les coses no van aixina.
PD Foto de la nevada d’avui de Paubarrina. Suposo que deu ser des de sa casa.
el cadafal 