Llençols

Sents el camió de les escombraries al carrer. Mentre l’escoltes penses que tu mai dius escombraries, sinó basura. De fet, el que t’està passant és que estàs pensant massa. Tens més ganes tu mateix de tancar els ulls que no pas ells. S’han rebel·lat en contra teua, com tantes altres nits. És una rebel·lió que l’acceptes, i tot sigue dit, no ho passes del tot malament. Dones voltes i més voltes, a ella, a elles. Passat, present, futur. El futur sempre tant bonico i xupiguai. La cançó del dia ressona sense parar mentre penses en altres coses. Tens una gran tolerància amb el so de la dolçaina. Els llençols ja estan marxant de cara a Sicília, com a mínim. Torna Neopàtria. Els teus peus, per baix, ja estan vivint a la serena. No tens ganes d’arreglar estos problemes, saps que tard o d’hora la rebel·lió ocular s’ha d’acabar. Com sempre.

Read Full Post »

Florit

Després d’alguns intents mig frustrats, ara sí que la primavera ha arribat. Ho sé perquè a la gespa del campus han florit les parelles d’enamorats, com si foren una rosella. Cada any, quan la gespa no està humida i li pega més el sol, apareixen. Els que no estem florits ens ho mirem amb enveja i alguns s’ho miren amb pudor. També es coneix que és primavera perquè els xavals d’institut estan ja ansiosos per estrenar pantalons curts, i els exhibeixen. I tothom t’apareix amb samarretes noves. Jo avui, no vaig molt d’estrena. La samarreta que porto és la que van fer els de Geologia just l’any en què vaig entrar a l’universitat. Enguany, som els del meu curs els qui fem la samarreta per pagar-nos el viatge. I m’entra com una sensació de vertigen, d’haver anat molt ràpid.

Read Full Post »

Constipat

Estic constipat, avui de matí he esmorzat frenadol. Però tampoc n’estic segur al 100% que sigue constipat, ja que al ser al·lèrgic a una cosa tant present com la pols, sempre tinc el dubte. Però crec que avui és constipat., perquè tinc un motiu per haver-me constipat: Magdalena. El contrast entre la calor del dia i la fresca de la nit, entre el sol i la sombra, m’ha matat. I més encara si sumem això de, ací dins fa calor, me llevo una màniga, a fora fa fred però no tinc ganes de posar-me-la, a dins fa calor però no me la trac, que no estarem molt. Total, que avui estem mig mals. Però no passa res, que els mocs no em trauran el gust de haver-m’ho passat bé.

Read Full Post »

Bones notícies

Ahir va ser un dia amb una gran notícia. Sé que no sóc original perquè el 90% dels blogs que de tant en tant deixen caure un comentari mig polític avui tenen un post sobre l’alto el foc d’ETA. Per sort no tots els blocaires segueixen l’actualitat tant fidelment. El cas és que per mi resulta una obligació comentar-ho. Porto molts anys interessant-me i seguint el què passa i deixa de passar al país dels bascos, des de que era un innocent adolescent que es pensava que amb quatre lliçons d’èuscar per Internet aprendria esta llengua.
Per molts motius ahir em vaig alegrar. S’obre un nou escenari, del que tinc esperances, però tampoc totes les que voldria tindre. El PP continua declarant la guerra, en els últims mesos sempre sonen més conciliadores les paraules d’Otegi que de qualsevol líder del PP. Els populars només volen una pau, la del vencedor d’una guerra, la mateixa pau del 39. Com que no sembla que vulguen baixar del burro, les negociacions s’hauran de fer en altres termes, perquè si el PSOE vol anar de la mà del PP en esta aventura, no avançarem molt. Tot està per fer, tot és possible, res hauria de ser inamovible, però amb el precedent del estatut català, tant constitucionalment vàlid, no les tinc del tot. Per la vertadera pau, la de tots i no d’uns pocs, val la pena fer este esforç.

Read Full Post »

Vivimos en Castellón….

Reconec la poca originalitat del títol del post d’avui, en Magdalena recórrer a Tom Bombadil és un recurs molt fàcil. Però què us he de dir, és Magdalena i em ve al cap la cançoneta. Almenys esta cançó ja és un himne oficiós de Castelló, i és molt millor que la rima que em venia al cap este matí:

“Festes de Castelló,

sexe, droga i botelló”.

Esta seria una definició de Magdalena tòpica de qullsevol acte on hi ha més de 10 jóvens (o no) de festa. Per tant té poc mèrit. Uns versets més personals de Magdalena serien:

“Magdalena,

bous, Lambrusco i verbena.”

Ja vaig avisar un dia que no sóc un poeta, però què voleu que faiga si quan pujo a classe penso estes coses.

Read Full Post »

Bloc o blog

Us adjunto l’enllaç d’un article del filòleg Gabriel Bibiloni, on dóna unes pinzellades sobre com hem de dir això que estic fent, blog o bloc. Tot i que el Termcat ha dit que s’ha de dir bloc, Bibiloni és dels que opina que s’ha de dir blog, que és com és diu en totes les altres llengües. No anem a fer el raro en això, i té raó.

Read Full Post »

Saps que no sóc un poeta

Saps que no sóc un poeta. Saps que no sé dir el que penso versant. I si ho faig espantat. Les meues rimes no són ni consonants ni assonants, senzillament malsonants. La segona estrofa sempre se’n burla de la primera. Saps que no conec als grans poetes. Saps que la meua biblioteca no té llibres de poesia. Saps que mai seria poeta, no m’agraden les ulleres de Pere Gimferrer. Vaig llegir les rimes de Bécquer obligat, com altres, suposo. I tanmateix escric. Sí, la prosa també és territori dels que volem dir coses en bells mots. Perquè al cap i a la fi allò que importa és dir-les.

Read Full Post »

Rembetika

La biblioteca del barri sempre dóna sorpreses. Ahir vaig carregar com una mula. Un llibre de George Orwell, però continua sense ser 1984. Sí, ho sé, l’he de llegir. De fet formo part del club de gent que no l’ha llegit encara però en té la intenció. El llibre és Dies a Birmània, que és una feroç crítica al imperalisme britànic. Perquè tocava temes tant bons este home?
A banda, visita a la secció musical. Farà uns 15 dies, a la revista Folc, vaig llegir un reportatge sobre el Rembetika, la música dels getthos grecs, el que alguns li diuen el blues de Grècia. I em va encuriosir. Ahir, em topava de morros amb un recopilatori de dos discos sobre Rembetika. Al cabàs! A més, per a sorpresa meua, hi ha una cançó de Miquel Gil. Això em fa plantejar una pregunta que llenço al aire: som conscients a este país de la fama dins la World Music de Miquel Gil?

El doble disc està molt bé, però atenció, dóna moltes ganes d’anar a Grècia. I com de moment a Grècia no anirem, ens haurem de conformar amb un Dionosios.

Read Full Post »

Calamento

Les llums roges dels culs dels cotxes s’estenen al davant meu fins l’horitzó. La nit va caient a Montserrat i el bus avança a a espentes. És molt bonico anar al Pirineu però menys bonico és trobar-se la cua al entrar a Barcelona. Finalment arribem. Prostitutes a la porta de la universitat, hi ha despatxos en llum a la facultat de física. En principi, estes dos últimes frases no tenen per què tindre relació. Bones notícies al arribar al pis, l’Athletic ha guanyat, patint. Vesprada cardíaca a San Mamés. No arribo suficientment rebentat com per renunciar a anar a un concert de flamenco fusió. Menjo un shawarma molt roïn i molt menut. Al Barri Gòtic te foten el pèl. Comença el concert, què bo! Per mesclar correctament Pink Floyd i Volare, Calamento. S’acaba, és tard, però els guiris no treballen.

Read Full Post »

Tendències

Hi ha una cosa que sempre m’ha fet gràcia de part de la crítica cultural, i és que sempre es tendeix a supervalorar a l’escena cultural alternativa guai, del que un amic meu diu “gent País de las tentaciones”. I potser el que fan no val un duro, o sí, o jo no ho sé valorar, o jo no ho vull valorar com a tal, o sóc un que intenta remar sempre en contra. Però em fot ràbia que el bo o roïn culturalment en este país ho decidisquen els tios que porten ulleres de pasta i van als bars cars del Born, com si tinguessen l’exclussiva, el poder de decisió.

Read Full Post »