Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 8/04/2006

Ahir vam arribar de Madrid. S’ha acabat el viatge d’obres, eixa manera que tenim a enginyeria geològica d’anomenar el viatge fi de carrera. Possiblement el cos i l’estómac ho demanaven a crits, però en el fons és trist i fa molta pena quan s’acaba. Han estat sis dies repartits entre Sevilla, Còrdova i Madrid. Com sempre passa s’han acumulat moltes experiències i anècdotes. Cadascuna de les tres ciutats té el seu ritme, el seu caràcter, que ha fet que el que hem viscut en cadascuna d’elles sigue totalment diferent. Sevilla, amb els sevillans ben mudats en camisa blanca, l’emoció del Betis-Sevilla a les terrasses del carrer, el tablao flamenco i la vista des de la Giralda. De Còrdova em quedo sobretot amb la tita Merche, la tia d’una companya de classe. Ens va fer una exhibició de força per seguir endavant en la vida a base de fandangos i coples, i al final tots vam vessar una llàgrima d’emoció quan ens vam acomiadar d’ella. I a Madrid, especialment em quedo amb els companys d’enginyeria geològica que hem conegut allà. Va molt bé conèixer quin punt de vista es té d’esta cosa rara que estem estudiant a altres llocs.

Mentre escric tot açò escolto música massa trista, massa amorosa. Quan es sent nostàlgia per haver marxat d’un lloc, senyal que un s’hi ha sentit a gust. Només els més bobos dels llocs on hem anat m’han dit alguna cosa per parlar en la meua llengua, però de bobos n’hi ha a tots els llocs. Em quedo amb un detall: una xica de Madrid es va posar a la solapa sense cap problema una xapa que deia en català “Enginyeria geològica”. Pau entre pobles, per a fer la guerra ja està el Parlament.

Anuncis

Read Full Post »