Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 12/04/2006

Dimarts de setmana santa, Barcelona. Estic sol al pis i m’entren ganes d’anar a vore el Tirant. No estic precedit de molt bones cròniques, com la de l’Enric, però vull emetre el meu judici particular. Agarro el metro cap a Gràcia, cap a l’únic cinema de Barcelona on fan el Tirant en català. Compro l’entrada, m’assec, deixo passar la publicitat. Comença, i, oh! és en castellà. Merda! On m’he fotut? Senzillament no havia anat al cinema on feien el Tirant en català, a la vila de Gràcia hi ha més d’un cine sembla ser. De fet ja m’està bé, això em passe per anar per Barcelona com qui va pel poble. Bé, però tampoc voldria que el meu descuit tape la circumstància surreal de que només hi hage una sala en tot Barcelona on es passe el Tirant en català. Les paradoxes de viure en un país ocult. Passat el xasco inicial, vaig estar temptat en algun moment de marxar de la sala i entrar en un altra, ni que fore a la dels pingüins i l’edat del gel. Ara, vist amb perspectiva, estic més que convençut que hauria estat el millor.
Pel que fa a la peli en sí i no la llengua en què l’he vista, només puc dir que és una decepció. Ja a l’arribada de Tirant a Constantinoble, que és un capítol que l’he llegit més d’un colp, el món se’m va vindre a terra, tot el que és bellesa en el llibre és barruer a la pel·lícula. I la resta és d’eixe estil. Les batalles són patètiques, però suposo que el pressupost no donava per a més. En resum, que si els nostres mites literaris com el Tirant o Ausiàs, quan els porten a la pantalla ho fan com ho han fet, millor deixar-los tranquils.
Anuncis

Read Full Post »