A Amèrica, darrere la gran crisi del crack de la borsa de Nova York encara hi havia algú que mantenia alguna fortuneta per petits capritxos. Un d’estos afortunats era el senyor Allen, que es podia permetre una vida plena de luxos. No obstant, no gastava molta salut i en el camp de l’amor els fracassos es seguien un darrere l’altre. Un dia conegué per via d’un amic rodamón un tant extravagant, l’existència d’un poble amb unes aigües altament curatives per als seus mals, i que a més comptava amb un balneari. L’únic inconvenient era que havia d’anar fins a Europa, però bé, res important, la casa era gran i no repararia en gastos. És així com el senyor Allen va fer cap a Benassal, a l’Alt Maestrat. Vist amb els ulls d’un americà tot allò era ben curiós i a sobre ben poc podia fer per entendre’s entre aquella gent, amb el seu patètic castellà anava tirant ben just. Un dia, prop de la font, en una excursió pels voltants, va vore una xica ben guapa que estave trillant, allò que als EUA ja es feia amb trilladora. Com no es veia capaç de dir res, va marxar, donant-li voltes al cap a tant gran bellesa local. La sort el somrigué aquella vesprada a Benassal, i en una taberna es va trobar en un tractant de matxos vilafranquí que mig parlava en anglès. Deia que el va aprendre a base de fer viatges a Anglaterra per comprar eugues. Allen va mig convèncer aquell home perquè fes de intermediari amb aquella jove que trillava prop de la font. Van ser suficients dos vesprades de intermediari i algun bureo per a que Pepeta i Allen acabaren juntets.
Així es com conegué Allen a Pepeta, masovera de Culla. I esta és la història que explica el perquè Woody Allen té una tia de Culla, a qui li toque jotes i el ball pla amb el clarinet.
PD Afegeixo comentari: potser estic per entrar al frenopàtic, però això no deixa de ser una visió freak i irònica dels últims corrents de la recerca històrica a Catalunya, que s’entesten en buscar la catalanitat de tot Déu, com ara Colom o Cervantes. Del descobriment d’Amèrica l’important no és saber d’on era Colom sinó les mil putades que van fer als pobles indígenes. I si Cervantes és català, pos molt bé, però escrivia en castellà per vendre més, com la Maria de la Pau Janer. En resum, que crec que hi ha investigacions històriques més interessants.
el cadafal 
crec que este matí en ves de colacao t’has posat algo raro a la llet ehh!! Estàs com una cabra!
Açò no deixa de ser una fricada és veritat. Però m’ha vingut al cap després de vore com hi ha penya que diu que tot quisqui és català, i em fa gràcia.
Si enlloc de dir que això és una fricada escoltessiu almenys una conferència, o llegíssiu una mica se us passaria. O és que no sabeu el que és la censura i l’imperialisme, xatos, desperteu.