Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 29/04/2006


Abans d’abandonar el vell ordenador va decidir perdre una vesprada per fer un traspàs ordenat de tota la informació cap al nou. Això sí, com tot el que ell feia, l’ordre era més un concepte mental que no pas físic, la taula no estava precisament ordenada. La gravadora treia fum, ja portava uns quants discos gravats plens de treballs de la universitat, de l’institut i de ximpleries d’una adolescència no del tot típica. La música que tenia d’abans que algú li obrís els ulls també pul·lulava per allà, en alguna carpeta mig amagada. Va voler guardar-ho absolutament tot, tant si li reportava bons records com dolents, allò formava part d’ell mateix i eliminar-ho seria un delicte. La vesprada anava caient, la llum del carrer cada vegada era més insuficient, però estava tant sumís en la seua faena que no se’n va donar compte que estava a fosques, només amb la llum de la pantalla del vell amic, company de batalles, de nits fins a les tantes i d’amistats en xarxa. Ben poques carpetes quedaven per traspassar, només algunes que hi havia dins de “Mis imágenes”, dedicades als últims anys d’institut.

En obrir-la no es va poder estar de veure-les una per una. Estaven els companys i companyes de rialles, alguns dels que feia molt (o massa) que no en sabia res. Després venien aquelles on estaven els amics per sempre, i mesclada allà al mig, ella. Feia molt temps que ni hi pensava amb ella, l’havia oblidat? Les últimes referències que li havien donat les havia rebut quasi amb indiferència, i ja la situaven a la universitat, a una altra ciutat, amb un nóvio que estiuejava al seu poble. Dubtava entre passar a un altra foto o entretindre’s amb aquella, però no li feia res veure-la, formava part del seu passat, com aquelles cançonetes enganxoses dels Pets. I pensava: “vam estar a prop aquella vesprada que ens vam avançar al pas dels altres per guanyar intimitat?”. Potser sí, però el pas endavant, el salt al abisme, del castell del seu poble a baix, no el va donar. Després els camins divergents el van dur a allunyar-se cada dia més d’aquella realitat i assumir-ne d’altres, l’oportunitat havia passat i de retruc el fervor per ella. Què en seria ara d’ell si hagués caigut del castell a baix aquella vesprada?

Anuncis

Read Full Post »