Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 7/05/2006

Majorettes

Acabo d’arribar del carrer, hi he anat per fer una volta i treure’m els pardals del cap. Una estupidesa amb el word m’ha deixat de molt mal humor, i han caigut els corresponents insults a l’imperi Microsoft i el seu senyor amo. Ara penso que a Bill Gates li han donat el premi Príncep d’Astúries, així que aprofito per estendre els meus mots malsonants cap als successors de Felip V. Bé, el cas és que no era la meua intenció començar així, però m’hi he vist obligat, ho sento. En el passeig de vesprada he anat fins al carrer de Sants, que és una de les vies més importants (sinó la que més) del barri. Avui, la novetat, és que està tallat i les botigues treuen el material a fora, com si fos la fira. És una oportunitat única per passar pel mig del carrer sense haver de mira a dreta i esquerra, els altres dies, a qualsevol hora del dia, mai podràs fer-ho. Quan ja portava un bon tros passejat, he sentit tambors de fons. He arribat al seu nivell i m’he trobat el que pensava, una banda de tambors, cornetes i majorettes. Els bombos anaven penetrant poc a poc dins del cap, amb el seu tam-tam militaritzant. Davant unes xiquetes amb minifalda i vareta en mà, intentaven aportar cert art i estètica a la cosa, tot i estar acompanyades de tan caduc ritme. A Vilafranca en vam tindre de majorettes i banda de tambors, farà més de deu anys. Afortunadament això ja forma part del passat, allò es va acabar, suposo que deuria caure pel seu propi pes. Recordo amb la mala gana que els que érem xiquets aleshores havíem d’aguantar les exhibicions que feien a la plaça de bous, com a previ al espectacle d’animació del dia dels xiquets. El poble ha pres camins musicals i artístics més gratificants, la creació del grup de teatre La Xalera i el creixement meteòric de la Unió Musical han tingut lloc en aquests últims 15 anys. Ara no tenim una tropa que toca la corneta amb camisa roja, sinó una banda de música que és de les millors del país (Valencià) i de l’estat. Millor tat?

PD. He d’afegir dos postdates. L’una és obligada, açò ho vaig escriure ahir de vesprada, però ho publico avui. L’altra és una disculpa si algun dels visitants formava part d’aquella banda de cornetes de Vilafranca o en forma part d’alguna altra: ho sento, no m’agraden gens.

Anuncis

Read Full Post »