Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 31/05/2006

Ja portaven uns dies parlant-me’n d’aquest llibre. I dilluns me’l van deixar sobre la taula, al costat del ratolí, entre el caos permanent de l’escriptori. De primeres sóc reticent a començar-lo a llegir, en duc dos a mitges en francès i un que em vaig comprar per Sant Jordi sense obrir-lo. Em fa cosa tenir tants fronts oberts. A més els consells literaris de mon pare mai seran els mateixos des que em va recomanar el Codi da vinci. El llibre es va quedar allà damunt, jo seguia navegant i tornant boig el Modzilla. I allà a mitja vesprada, quan la immensitat d’Internet s’acaba limitant a “lo de sempre”, el vaig començar. Tor, tretze cases i tres morts, de Carles Porta. Un dels llibres més venuts últimament, que narra l’experiència d’un periodista de TV3 en l’elaboració d’un reportatge sobre la muntanya pirinenca de Tor, i tota la polèmica, misteri i màfia que hi ha darrere. Tant apassionant, que ara, dimarts de nit, ja l’he acabat. És un llibre on tot i haver-hi assassinats i cadàvers podrits he rigut molt. Et planteges com n’és d’embolicada la vida per ajuntar uns personatges tant estranys en un mateix lloc, en un mateix moment. Ja ho diu la dita castellana: “Dios los cria, y ellos se ajuntan”.
Per fer-vos boqueta, us escric un parell de frases que diuen personatges que participen en el llibre, que el mateix autor usa com a introducció.

“Només em queda un camí, morir matant!”, Palanca, un dels cacics de Tor.

“Yo creo que la Justícia llega a todas partes, pero a veces es lenta y Tor está muy lejos”, Joaquín Hortal, advocat d’una de les parts implicades en el cas.

Anuncis

Read Full Post »