Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 17/06/2006

Terra Alta

Vesprada de volta per poblets desconeguts físicament per mi fins avui. Han passat de ser un nom familiar i que associaves a certa proximitat geogràfica, a una realitat, uns records, un tacte i unes olors. Arnes, a la Terra Alta, ens rep amb el formigó dels carrers mullat. Xafo una basseta, m’esquitxo les cames, però és igual, tinc ganes de notar sobre la meua pell la frescor de la pluja. L’avançar pels carrerons és plàcid, fins que passem per davant d’una panaderia. Una clienta, amb accent de Barcelona però amb arrels a la Terra Alta, compra casquetes (pastissos), suposo que per impressionar les amigues de la capital de les exquisitats gastronòmiques de la seua terreta d’origen. Després, qui queda impressionat sóc jo mateix amb l’ajuntament d’Arnes, en una placeta amb una magnífica vista sobre els Ports de Tortosa-Beseit. Sabran els vells que seuen en un banc la fortuna que tenen de poder veure això cada dia? Suposo que em dirien, i amb raó, que la seua desfortuna és tenir una carretera corbada i l’hospital a una hora i pico de viatge.
La ruta segueix, travessem el riu Algars, i arribem al Matarranya. Passem per Vall-de-roures, que no per haver-lo vist molts colps deixa d’agradar-me, i arribem a Valljunquera. Un om al mig d ‘una plaça ens vigilarà el cotxe. Mirem la portalada barroca de l’església, i uns vellets se’ns acosten, amb ganes de parlar. L’església està tancada, cau, s’està caient des de fa molts anys, de fet, el mal li ve d’una bomba que li va caure a la guerra. Això són anys. La missa ara la fan a una ermita a l’altra banda de poble, un maldecap per a més d’una agüeleta. Al cap de poc, una dona ens assalta des de la finestra de sa casa a base de preguntes: heu vist les piscines? la casa de la cultura? el hotel nou? Llàstima que no sóc l’Espinàs, perquè ell hauria estat dels que n’hauria tret suc d’una situació com esta. Acabo la visita a Valljunquera al bar de la Sociedad de Productores, amb una fresqueta Coca-Cola tot mirant el Mundial.
Avui estreno això de posar melodia, si voleu escoltar-la ésclar. És una cançó de Quico Pi de la Serra cantada per la Maria del Mar Bonet. Petita festa.

Powered by Castpost

Anuncis

Read Full Post »