Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2006

Eufòria

Un cap de setmana com este últim que he viscut podria donar per omplir una setmana de comentaris o per fer un post massa llarg. No incidiré tant en les anècdotes – privades i no tant – sinó en les sensacions generals d’este viatge al cor del país. I sabeu què? El cor batega bé, no està tan malalt com ens volen fer veure.

Sobretot m’ha sorprés gratament Sueca, arreglat i amb vida, enclavat enmig de la verdor temporal de l’arròs. Mires on mires, als quatre vents hi ha arròs, excepte allà al fons, que veus una muntanyeta que s’alça, un caprici de la mare geologia. El caminet que hi porta està col·lonitzat de passejants suecans que no per veure-ho cada dia li treuen mèrit, és més, va ser gràcies a una suecana anònima que vam descobrir eixe lloc. Al concert de la nit de divendres, a eixe poble on la fama se l’endú el club de l’entrada i no el poble en sí, érem pocs. Això permet moments d’inesperada intimitat i confraternitat amb el cantant, tanta que pots arribar a reconèixer-li al cantant que tens el seu disc baixat d’internet.

Dénia té un altre caprici geològic, el Montgó, dominant-lo, vigilant des de les altures el que es cou per allà baix. I sota estàvem nosaltres, els del Rock a la mar, acampats i escampats. De poc em va servir aprendre el nou disc de Sant Gatxo al cotxe si en prou penes els vaig arribar a veure, més aviat estava per un altre verb beure. Obrint Pas, vitamines i energia, eufòria, suor i afonia, com sempre, i sempre bé.

L’últim gran moment, eixe passeig a la vora de la mar, el sol eixint per Mallorca i jo. Direu que la gràcia estaria en compartir-lo amb alguna, i teniu raó. Però també diuen que per això s’ha inventat l’eramus.

Anuncis

Read Full Post »

Pos….

Pos ara resultarà que em faré suficientment freak per tal de veure pel·lícules dels anys 20 i anar pel carrer dient que són obres mestres de la història del setè art. Avui he vist part de la llum que em guiarà per eixe nou camí, complicat i ple d’incomprensió, de renegar de la merda de cine comercial americà cada nit abans d’anar a dormir. Ja n’hi ha prou de xiquetes ianquis de pits prominents fornicant com a conilles als esbarjos d’institut de Ohio mentre els xics que no pillen juguen a bèisbol tot rebentant-se grans de pus.

Read Full Post »

Almassora’s afternoon

Només començar aquest missatge ja en sóc conscient que possiblement tindrà contrarrèplica, benvinguda sigue. Allà va l’aventura d’avui:

Apreto la clau del Clio, fa llumeta però el vell camarada blanc no reacciona. Recorro a la solució manual per obrir-lo. Poso el contacte, hi ha molta calor a evacuar i les finestres baixen. Però el motor no arranque, ai el motor, la bateria! bobo de tu, t’has deixat la llum encesa. Per què collons en un dia radiant de juliol, viatjant per la Plana, he posat les llums? Ja ho sé, en un pas subterrani. Merda! Desesperació, què faig, què fotem? Redéu! Telefonada a la companyia de seguros: sí, sí, plaza Dr Fleming, más conocida como la Picaora. Sí, como lo oye, Picaora. Mitja hora després, una grua arribava per donar-li al cotxe una xispeta de vida. No se n’ha burlat de mi el gruiste, és d’agrair. Arranquem, adéu Almassora, fins un altra.

Gràcies als melopeos que heu atès les meues telefonades i us heu interessat pel meu estat. I gràcies a tu Almu, pel suport a un tio tant despistat com vinc a ser jo.

Read Full Post »

Estima’t i somia

El dia de la matrícula és una visita fugaç a Barcelona, però la metròpoli sempre dóna per a algun comentari. Caminava per les Corts, i en una modesta entrada de garatge he vist una pintada: Estima’t i somia. He fet ben poques pintades jo, però sempre que he tingut un sprai a la mà, no se m’ha acudit escriure res així. Com deu ser qui escriu això en una porta que passa desapercebuda? La veritat és que si ens estiméssem més, la vida no seria esta espècie de clínex, de usar y tirar perpetu. El problema és que hi ha gent que confon estimar-se a un mateix amb cocaïnitzar l’ego. Després ve una guerra estúpida entre Israel i Líbia, ebris d’ego.

Canvi de tema. El problema de mirar els Simpson és que si t’adorms despertes amb les notícies d’Antena 3 i de vegades allò acaba sent com els 2 minuts d’odi. Avui he aguantat, i he sabut que hi ha un número d’atenció a la infància. La majoria de queixes són per agressions i per por a tractar el tema tabú del sexe i les conseqüències que això du. Encara, nois, encara. Es passa de les cigonyes de París a conèixer la cara del sexe més barruer per part del listillo de torn. Potser faria falta una Teresa a cada escola.

PD Com a crit per la pau, un shawarma, que tant se’l foten jueus, àrabs, i ara cristians i agnòstics (com jo).

Read Full Post »

On estic?

Quan un es desperta i es creu estar enmig de les màquines excavadores d’una obra civil, és que passa quelcom estrany. Després un es veu obligat a exercir el cap- que després d’una nit d’orquestra no és fàcil- pensar en la festivitat per la qual ahir hi havia bous i de què és patró el sant en qüestió. A continuació, hom ha de conèixer com es celebra tal diada a la població on està dormint. Un cop fet tot açò, s’arriba a la conclusió que no està enmig de bulldozers del AVE Lleida-Barcelona sinó que és la processó de Sant Cristòfol que passa per la carretera, fent sonar els clàxons sense parar.

Si acceptem celebrar Sant Cristòfol de nit, hem d’acceptar la celebració de l’endemà…

Read Full Post »

Em costa fer cabre dins del concepte Woody Allen una pel·lícula on ell no ix. Com aquest era el cas d’avui a la 2, al final no m’hi he adherit a visionar-la sencera. He llegit un poc – o devorat – el últim llibre de Pep Coll, que transcorre al Pallars Jussà. La veritat és que tinc un curiós magnetisme amb el Pallars Jussà i Tremp, des d’amics fins a llibres. I ara, ací estic, escrivint, com si fos l’últim got de vi del borratxo a la taverna. I sona Noir Désir als auriculars…

Read Full Post »

El Sanfermin del carrer

Pam. Ha marxat TV3, en el moment crucial de la temporada de Ventdelplà. Sabotatge, un problema local, problema de l’antena del Caro? No sé, però ni fet aposta. He fet el corresponent zàping per veure les altres, sí, Canal 9 es continua veient. Si algun dia Canal 9 deixés d’emetre a casa no ens en donaríem compte. Amb Punt 2 la cosa seria un poc diferent…

Després he eixit al pati, i pel carrer he escoltat unes veuetes cantant:

“A San Fermín pedimos

Por ser nuestro patrón

Nos guíe en este encierro

Dándonos su bendición.

Viva San Fermín. Gora San Fermín”

He tornat cap a dins amb un somriure d’orella a orella. Els encierros del carrer Alcalde Monfort es continuen celebrant, tot i que un servidor ja fa anys que va deixar de córrer-hi , o de fer de bou.

PD Una vegada ja estava connectat a internet, he vist que ja torna a anar TV3. Massa tard, ara ja estic a la xarxa.

Read Full Post »

Older Posts »