Quan un es desperta i es creu estar enmig de les màquines excavadores d’una obra civil, és que passa quelcom estrany. Després un es veu obligat a exercir el cap- que després d’una nit d’orquestra no és fàcil- pensar en la festivitat per la qual ahir hi havia bous i de què és patró el sant en qüestió. A continuació, hom ha de conèixer com es celebra tal diada a la població on està dormint. Un cop fet tot açò, s’arriba a la conclusió que no està enmig de bulldozers del AVE Lleida-Barcelona sinó que és la processó de Sant Cristòfol que passa per la carretera, fent sonar els clàxons sense parar.
Si acceptem celebrar Sant Cristòfol de nit, hem d’acceptar la celebració de l’endemà…
“On estic?” jajajajaj En la Picaora, esperant la grua. M’he guanyat uns quants cubatetessss oeoeoeoeoeoe!!
No, en serio, m’ho he passat molt bé. A veure si puge prompte.
Besets
Tot m’ha passat per no anar a beneir el cotxe a St Cristòbal.