Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 6/10/2006

Illes Maurici

Descobrir una biblioteca prop de casa sempre és un motiu d’alegria. És una troballa crucial que permet la culturització i matar el temps a millor preu que el FNAC. La tinc a cinc minuts a peu, és municipal i m’han atès molt bé, no sé perquè però els ha fet il·lusió que un estranger acabat d’aterrar ja s’hage fet soci. He començat fort. A les butaques he fullejat la revista Express, una espècie d’El Temps, però que encara no li he trobat la tendència ideològica. Hi anava un reportatge sobre la vida de Nicolas Sarkozy, candidat a la presidència de la República per part del UMP (la dreta). Fill d’immigrants hongaresos que es divorciaren, estudiant de dret – es pot ser polític de pes sense haver fet dret? – i de jove ja va dir-li a un company de classe que algun dia seria president de la República. El reportatge no ha millorat la meua opinió del personatge, de fet, pel bé de França, d’Europa i dels milers d’immigrants sense papers que arriben al continent espero que este home no sigue mai president. Després he agarrat dos discos, Arman Méliès i Menwar. Del primer esperava trobar-me chanson française i m’he trobat un estil massa britànic pel meu gust. El segon, música tradicional de les Illes Maurici, exigeix una segona escoltada, no tant per les lletres (són en créole, llengua indígena afrancesada i hi ha poc a entendre) sinó per trobar una orella més acostumada. No sempre a la primera escoltada s’enganxa un, de fet els bons discos són els que milloren amb el temps, com el bon vi. Per acabar he pres un llibre, de poques pàgines i lletra gran: Bénarès. Història situada també a les illes Maurici – tenia un dia insular – on anem descobrint l’illa mentre el protagonista se’n va a la capital a buscar un parell de meuques, una per ell i l’altra pel veí pescador del davant. Intriga fins el final, el llibre acaba just abans de qualsevol escena eròtica.

Anuncis

Read Full Post »