Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 11/10/2006

Stanislas

Stanilas, rei exiliat de Polònia i sogre del rei Lluís XV, va fer cap a la Lorena com a duc, “enxufat” pel seu gendre. El vell rei polonès, com a homenatge al seu col•locador, manà construir a Nancy tot un barri i una gran plaça, que avui coneixem com la plaça Stanislas, tot i que ha estat també coneguda com plaça Reial, plaça del Poble i plaça Napoleó al llarg de la història. Al bell mig de la plaça hi ha una estàtua de Stanislas, on senyala amb el dit – tal com fa Colom a Barcelona – una figura de Lluís XV que hi ha en un arc just enfront seu , com volent dir: t’ho dedico. Ara a la plaça està l’ajuntament, l’òpera, el museu d’art, l’oficina de turisme, alguna terrassa, una discoteca d’ambient i una sense aparent definició sexual. A esta última va tindre lloc el que podríem anomenar com festa de benvinguda a Nancy pels estrangers. Els nostàlgics dels grans èxits podien escoltar Obsesión i jo em menjava les ungles pensant que a l’endemà començava el Nancy Jazz Projection. Així és que vaig aguantar poc allà i sota la pluja lorenesa – què rar! – enfilava el carrer Poincaré camí de casa, un tant decebut amb l’ambient festiu tant estàndard. De sobte apareixen uns de classe que vénen d’una festa cremallera a casa d’un altre geòleg. La cremallera és la festa que fa un quan se’n va a viure a un altre pis. Em van indicar on era i vaig anar-hi. La veritat és que allò ja estava a les acaballes i l’alcohol i la droga ja havien fet els seus efectes. Malgrat estar-hi poca estona vaig tindre temps de parlar amb un que se n’anirà a Mèxic i una que anirà a Barcelona. Em demanà vocabulari bàsic català, jo li vaig començar amb bon dia, quina hora és?, etc. Innocent. Vocabulari bàsic sembla ser que és farlopa i porros.
Anuncis

Read Full Post »