Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 20/10/2006

Un dilluns

Ja sé que no és dilluns, però vull parlar del dilluns francès. Un estava relativament acostumat al concepte català de dilluns, que es podria resumir en una paraula, Barça. No només es parlava del resultat, sinó que sovint es parava en un carrer sense eixida en què la gent estem enfrontats de per sí i mai es treia res de clar. No vaig arribar a vore ningú arribar a la violència però els crits i insults entre gent teòricament amiga estaven a l’ordre del dia. Els dissidents, bé per no ser de la gran secta catalana – el Barça – o bé per considerar que hi ha vida més enllà del Camp Nou, de vegades ho passàvem malament i vivíem en un globus, on les veus dels companys eren properes físicament però ens sonaven ben lluny. Un dilluns a França en canvi gira segons molts eixos: el propi diari esportiu més important, L’équipe, tracta quasi per igual el futbol, com el rugbi o el ciclisme (gràcies!). Als descans de classe comentem la jugada de què hem fet el cap de setmana o les aventures dels companys que han anat a Àfrica o Laos. Conec ja molta gent i pocs, al parlar-los-hi de Barcelona, m’han eixit amb Ronaldinho a la primera de canvi. Ací l’equip de futbol teu no va al DNI com a tret característic fonamental, ni estranya la resposta de no m’agrada el futbol, ni es suspenen cites ni festes perquè juga el Lyon a la Champions. Crec que no som conscients del emfutbolitzats que estem al nostre país, on la felicitat col·lectiva quasi depèn en exclusiva de si la pilota entra o no, o de partits amistosos “autonòmics” que vénen a ser una gran esnifada col·lectiva.

Anuncis

Read Full Post »