Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 23/10/2006

Jacques Anquetil

Cada vegada que em desplaço per les zones del nord de Nancy és el meu viatge més al nord d’Europa (i del món) que he fet mai. Quasi és per a dir-ho amb la boca petita, perquè ací la gent ha voltat quaranta vegades més que jo. Dissabte, el viatge al nord va ser ben productiu. Hi anava buscant un magatzem de compra i venda de trastos, i les ressenyes que tenia per trobar-lo eren ben escasses. Va haver un moment en què em trobava sol, sense perres al mòbil, enmig d’un lloc on no havia estat mai, entre autovies i rotondes, i vaig estar a punt de renunciar. Però s’ha de ser un poc tossut, no desistir, i s’acaben acomplint els objectius. En un camí de terra, entre magatzems de ferros i piscines, estava el Emmaüs, un megacentre del reciclatge i la re-utilització. Vaig passar de llarg de la secció de roba usada, de les coberteries i dels carrets de xiquets i al fons, allà estava ella, esperant-me: una bici marca Jacques Anquetil, el gran dominador del Tour dels anys seixanta que tant va desesperar al etern segon, Raymond Poulidor. És de color blau envellit, amb dos plats i amb algunes tares mecàniques lògiques si es té en compte el preu. Porta unes franges amb el color de l’arc de Sant Martí, pròpies del vencedor del mundial de ciclisme, que no sóc jo precisament, però que aporten certa motivació extra al pedalar i hom es creu el mateix Eddy Merckx per uns instants. Hi he afegit una enganxina amb l’escut d’Occitània, per recordar-los als francesos que no tot l’Hexàgon està fet de la mateixa pasta. I finalment, tal com fa la gent amb alguns objectes com el GPS, el disc dur portàtil o la PDA, li he posat nom: Na Violant.

Read Full Post »