Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 26/10/2006

Crec que són un afortunat, no visc la campanya electoral catalana. Ho dic perquè si ja es va fer pesada la del estatut, per les coses que vaig llegint, esta encara ho deu ser més. Mas o Montilla? Cap, és com preguntar-me quin concursant de Gran Hermano m’agrada més. CIU, amb Mas al capdavant, és el nacionalisme que mira només a la butxaca, ja que amb els diners no s’hi juga. El que passa és que amb el seu sistema econòmic, el liberalisme, és el diner el que juga amb nosaltres. I el diner són ells. Sobre Montilla, la polèmica no és tant si és andalús de naixement, sinó el que representa, el PSOE. Diria que el PSOE és la primera vegada que presenta un cap de llista a les eleccions catalanes, fins ara havia estat el PSC, i no és el mateix.

La resta de partits naveguen en este mar revolt, amb la gestió del tripartit entremig. Per alguns ha estat una catàstrofe, i la veritat és que ha hagut moments ben caòtics que crec que al cap dels anys els recordarem amb un somriure, perquè han hagut moments ben entretinguts. Tot i així el país ha anat tirant endavant i s’han canviat tendències que era necessàries canviar. ERC parla d’equidistància un altre cop, i associa ambdós principals candidats a Madrid. Patiran l’erosió d’haver governat i d’haver protagonitzat algun dels xous d’esta legislatura passada, i crec que en el seu missatge abunda massa la idea de: la culpa és dels altres, nosaltres tot ho hem fet bé. He llegit algunes declaracions dels seus dirigents en busca desesperada del vot d’eixe terme estrany anomenat centre i que sempre deixen sorprès al votant que ja li anava bé ser d’esquerres. ICV no pateix cap tipus d’erosió sembla ser i tot indica que pujarà. Comprenc que hi haurà alguns que passaran del PSC a ICV, ja que Montilla no agrada . En el tripartit els eco-socialistes crec que han engolit massa, volent quedar sempre bé. Quan els van fer fora al seu conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, per ser massa dur, van callar, i em van decebre molt. Defensen un altre tripartit, però potser haurien de pensar que res pot ser igual que abans. El PP a Catalunya són els que són i encara gràcies que tenen Piqué, pitjor els aniria amb fonamentalistes com Vidal Quadras. Per a este últim grup ja està Boadella i companyia, els que odien tots els nacionalismes menys l’espanyol.

Amb tot plegat, em sembla impossible una victòria del PSOE. Montilla, sincerament, crec que ho té ben difícil a Lleida, Tarragona i Girona. Des de fa temps que tinc la sensació que els socialistes juguen a perdre, i volent. Són les derivacions del pacte Mas-ZP, que establí la sociovergència. Curiosament la víctima principal de la sociovergència és un socialista, Maragall. De fet potser aquell dia a Madrid mataven el PSC.

Read Full Post »