Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Octubre de 2006

Descobrint

Tota semblança amb Itxoiten de Negu Gorriak – i per tant amb Esperant de Obrint Pas – és pura imaginació del lector.

Descobrint que sempre plou.

Descobrint viure sense oli.

Descobrint anar en camisa.

Descobrint noves músiques.

Descobrint el francès.

Descobrint parlar al revés.

Descobrint mil i un formatges.

Descobrint moltíssimes cerveses.

Descobrint moltes cultures.

Descobrint més geologia.

Descobrint nou programari.

Descobrint Boris Vian.

Descobrint la seua història.

Descobrint noves marques de tonyina.

Descobrint altres territoris.

Descobrint altres cors.

Descobrint com va el tramvia.

Descobrint els bars Erasmus.

Descobrint els bars normals.

Descobrint els seus borratxos.

Descobrint Nancy.

Read Full Post »

Arquitectura

Sé ben poc dels corrents arquitectònics que ha hagut al món en els últims cinquanta anys, però tot i la meua ignorància crec que tinc un mínim criteri per discernir les barbaritats de les reals obres d’art. Esta setmana he descobert un edifici que és un autèntic atac visual, l’Hotel de Police de Nancy, és a dir, les oficines de la policia. Una gran bandera tricolor custodia este búnquer fet a base de bolos de rambla i formigó. Difícils ingredients per a combinar, és com si t’obliguen a fer un plat amb cecina, salsa curri i xocolate: el resultat és diarreic. Afortunadament és un edifici amb un destí gris de per sí, seria molt més trist que allò fos per exemple una escola. El que em pregunto és perquè un arquitecte va fer allò? En la història de la Humanitat més recent hem passat per una època on agradava la combinació de bolos de riu amb formigó? L’arquitectura té el mal que no és com la roba, on les modes passatgeres acaben al armari, en canvi els edificis es queden plantats. És possible que d’ací uns anys trobem un horror la Ciutat de les Ciències de València, la torre Agbar de Barcelona o el Guggenheim de Bilbo? Tindrem els ciutadans alguna manera de protegir-mos de les idees felices dels despatxos d’arquitectes?

Read Full Post »

Musée de l’Ecole

Els primers diumenges de cada mes els museus de Nancy són de bades. És un detall a tindre en compte en una ciutat on els caps de setmana, de moment, em semblen un tant avorrits. Per començar he anat al que tinc més prop de la residència, el Musée de l’École de Nancy. Sincerament desconeixia totalment el que anava a trobar allà dins, el mot escola evoca aprenentatge i els humans en teoria aprenem en tots els camps, així que estava tot molt difós. No obstant l’edifici modernista i el jardinet d’entrada invitaven a passar-hi, a més la gratuïtat sempre dóna més seguretat davant el “no m’interessa”. Un cop a dins em vaig trobar amb sales i sales plenes de tot tipus de mobles modernistes. Després hi havia una secció dedicada a un artista local de començament de segle, Émile Gallé, que feia tot tipus de peces amb vidre. em va impressionar veure un plat amb uns versos de Zola, de fet mai havia vist tant harmoniosament units la poesia amb el vidre. La relació del artista vidrier amb el famós escriptor anava més enllà d’un simple vers en un plat, es coneixien i junts conspiraven en aquella França de començaments de segle XX. Gràcies a esta visita al museu he conegut l’afer Dreyfus, que va provocar agres debats aleshores i inspirà el famós J’accuse de Zola. No era qualsevol cosa el museu de l’escola d’artistes lorenesos.

Read Full Post »

« Newer Posts