Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 7/11/2006

Narbonne gare

Tenia dos hores a Narbona per esperar el tren que em portaria a Nancy. El horari d’hivern es feia palès i ja era totalment de nit. La nit de les ciutats franceses és més fosca, més tenebrosa, ja que hi ha menys faroles. Una necessitat fisiològica em destorbava i per tant vaig buscar els lavabos de l’estació, però a partir de les vuit estan tancats i n’hi ha un pagant. Com estic a favor del dret a pixar gratuïtament, em vaig negar a pagar els 50 cèntims. A sobre només portava un bitllet, així que hauria de haver canviat comprant un paquet de xiclets. Res, a buscar un racó, que total tenim dos hores. Vaig eixir a fora de l’estació a buscar la direcció menys cèntrica, i amb la maleta a rastres, llaurant solcs entre fulles caigudes dels plataners – l’arbre nacional francès- anava desesperant-me. És cosa sabuda que quan més s’hi pensa pitjor. Un carreró aparentment bo em duia cap a cases amb llum als menjadors, era l’hora de sopar. Finalment, fart, vaig donar per vàlid un magatzem annexe a les instal·lacions de la estació. Ni el tren de mercaderies que va passar en eixe moment em va aturar. Un cop solucionat el problema vaig donar encara una volta pels voltants de l’estació sense cap tipus de pressió. A falta de vint minuts ja vaig anar a la meua andana, però abans passava un tren direcció Marsella. Va arrencar a moure, es van tancar les portes, i vam escoltar un crit. Un home anava penjant de la porta a mig obrir, no sé si intentava baixar o pujar. Finalment va caure a l’espai que hi ha entre el tren i l’andana. Ens vam quedar horroritzats, els vagons passaven i a tots se’ns van fer eterns eixos segons. Vaig imaginar el pitjor, la mort d’aquell xic. Un cop ja havia passat el tren, s’escoltaven crits d’histèria i de pànic entre la gent. No em vaig alçar, m’aterrava el poder veure la imatge. Egoistament vaig pensar en el retard del meu tren. Afortunadament va aparèixer la figura prima, amb la cara blanca, del caigut. Una dona amb un gosset a la mà i el cap d’estació parlaven amb ell, el calmaven i feien telefonades. Només li vaig veure un xicotet forat al jersei, va tindre molta sort. Diumenge, a Narbona, el tren de la vida va agafar pels pèls un passatger que va estar a punt de perdre’l.

A més a més, estic obligat a enllaçar-vos la novetat vilafranquina a la xarxa. A partir d’ara els que estem fora del poble ja podrem veure Tele Vilafranca , ja que es trobaran els programes a Google i a 3×4.info.

Anuncis

Read Full Post »