Ahir els membres del Partit Socialista francès van elegir Ségolane Royal com la seua candidata per a les eleccions presidencials del maig del 2007. D’esta manera acabava una llarga campanya a cals socialistes, que ha donat per a molt; sobretot si es té en compte que en principi en una mateixa casa convivien dos possibles candidats, Ségo i l’home. Com estic un tant des-mediatitzat no he seguit a fons el debat i fins i tot he de reconèixer que he sabut la noticia per Vilaweb este mati. Tot i així puc transmetre les sensacions, el que es diu, el que es llegeix. Ségolane trenca els esquemes de l’esquerra clàssica i es mirada en recel per la militància de base del partit i no cal dir que per la resta de l’esquerra també. Se l’acusa de tindre un missatge massa blairià, i que en molts temes es difícil separar el que ella diu del que diu Sarkozy, de fet Le Pen els anomena a tots dos Sarkolène et Ségozy. El debat dins el PS ha estat intens i amb proposicions un tant esperpèntiques. Com molt bé ll.lustrava la vinyeta d’un diari satíric avui, on eixia la Ségo estirada al sofà cansada de la campanya de les primàries, dient: si n’he dit de bobades. Vist el pati, mirant amb perspectiva el que passà en les anteriors votades, no queda altre remei que quedar-se amb Ségo. El que no acabo d’entendre és com va passar allò, si la majoria de francesos que conec son esquerrans, és que hi ha una tendència a ajuntar-se, seguint allò de Dios los crea y ellos se ajuntan?
Com a curiositat, Ségolane va estudiar a Nancy, economia en concret. També afegeixo l’article de la vikipèdia francesa sobre ella, ja que el trobo molt complet.
Advertisements
Ja era hora que ho confirmaren, al final jo ja pensava que no eixiria aquesta dona, diuen que ha hagut un increment brutal d’afiliats al partit en els últims sis mesos… Diuen que és la única que pot guanyar a la dreta, els altres no tenen tanta popularitat.
és cert, al PS hi ha hagut una gran entrada de militants després dels fets del any passat i les manifestacions contra la nova llei laboral. Suposo que en part es deu al fenomen Ségo.
El problema es (vaig escoltar en la SER) que es un personatge de marketing i que no te ninguna proposta electoral
eixa és la critica que se li fa, tant de de l’esquerra com des de la dreta, la manca d’un missatge concis. Ara bé, en oratoria pega un bon repàs a tothom. De totes formes no ens enganyem, el president no ha d’aplicar moltes politiques, de cara a tindre un programa ( i per tant diferenciar ben bé esquerra i dreta) és molt més important el primer ministre i el seu consell.