Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 17/12/2006

Eixida del metro dels Camps Elisis, els de Paris, no els de Lleida. Plovia i per tant el paisatge que s’obria als ulls era ben llunyà dels juliols, quan per aquelles llambordes circulen les bicicletes que acaben de fer una volteta per França. Un poc més enllà el túnel on Lady Di es matà en aquell accident d’un dels mites del segle XX sobre el qual em costaria posicionar-me. Després el Louvre, el Sena, Nôtre Dame. Turistes. Imatges vistes molts i molts cops, tant que no impressiona gens trobar-se vora estos llocs. I els souvenirs, font de negoci del centre de la ciutat.

L’actual Paris no el podem comprendre sense els vells bohemis que passaven molta fam, que vivien en pèssimes condicions, allà a començaments del segle passat. Alguns d’ells triomfaren i han fet de Paris un mite que permet ara a pintors – bons, mitjans i mediocres – viure-hi gràcies als turistes. El turisme és una fina capa que amaga tota realitat pròpia en esta ciutat. Amb l’arribada de les càmeres digitals tot plegat resulta encara més abusiu, sense voler deus eixir a quaranta fotos. Esgotat de tot plegat, vaig emprendre marxa cap enfora i vaig trobar un edifici gran, ple de tubs de colors a la façana, la Biblioteca Pompidou. La millor biblioteca que mai he vist, senzillament impressionant. Grans espais, ambient agradable i juvenil, cultura per a tothom. En un lloc així has de fer un xicotet sondeig per tastar-ne el abast, i el meu van ser un parell de llibres de tractament d’aigües i la discoteca, on per cert, la secció francòfona ho té tot. Dins l’apartat Espagne n’hi havia un dedicat en exclusivitat a Catalogne, on hi havia sis discos de Llach. Coneixent un poc els francesos ja és d’agrair que hagen fet un apartat a banda. D’esta manera vam passar una vesprada parisina de dissabte. El domenge donarà per un altre post.

Anuncis

Read Full Post »