Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 26/12/2006

Tornar a casa

Reprenc els missatges després d’uns dies en que he fet vida d’artista de circ, d’ací cap allà. Finalment Vilafranca, nevada i preciosa, ens va rebre dissabte de mati. Entremig vaig passar per Paris, València i Castelló. Vaig intentar reconciliar-me amb el Cap i Casal per enèsima vegada i un nou cop no hi vaig poder. Només per arribar al centre des de l’aeroport ja és una odissea, després veus els cartells del aigua “tirada” al mar per l’Ebre i l’exposició de la llengua valenciana feta per la Diputació de València i vaja, t’hi enamores. A sobre et trobes la plaça de l’Ajuntament ocupada per un pessebre privat d’una entitat bancària. Sé que és injust tractar tota la ciutat per això, però el que no hi viu el dia a dia i arriba de sobte al carrer Xàtiva es troba en este panorama tan motivador. Espero que arribe un dia que em pugue reconciliar en esta ciutat i que no sigue en molt tard. Després el tren cap a Castelló em recordà les histories que ens explicava l’any passat Almudena, un tren que en el meu cas permet transformar totes les meues experiències d’amor i odi amb el Cap i Casal en passió terrenal, optimisme i valencianisme. M’agrada escoltar eixes converses dels grups de xiques un tant apijades que vénen de consumir, en eixe accent de la Plana, que demostra la perfecta normalitat que pot tindre la llengua. La pujada a Vilafranca es va ajornar per la neu i això em va permetre una nit de propina per Castelló, pataques braves i posada al dia d’anècdotes mútues. Dissabte carretera i manta, que feia fred. Després vindrien els retrobaments, les vesprades pels bars mirant les partides de cartes i els passejos xafant neu, recordant que els sagals que vam ser en dies aixina no entràvem a casa.
Anuncis

Read Full Post »