Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 1/02/2007

Pau entre pobles…

Me n’aprofito del desconeixement de la meua llengua vernàcula per part dels francesos en general i en concret dels capitostes de l’escola on estic, però no puc evitar explicar-vos el fet anècdotic d’avui. Per fer-ho encara més amagat i totalment opac a algun visitant no desitjable, escriuré este article en vilafranquí, ja que de moment no s’han trobat traductor automàtics vilafranquí – francès. Potser és molt regirat tot plegat, ho sé, de fet no deixa de ser una simple excusa per escriure en varietat molt local. Ortodoxos de la nostra estimada parla, no m’ho tingueu molt en compte…El clip és de Inadaptats, pau entre pobles, ja veureu perquè…

Pos bé, avui natros teníem examen de un cursillo que mos van fer domés entrar de Nadal aci dalt. La vertat és que mos avorríem moltissim fent-lo i ací mateix ja vaig comentar com mataem el temps. A fer eixe cursillo van aplegar tamé uns astudiants vinguts d’un Reine situat un poc més amunt d’aci, on tamé xarren francès, mingen xocolate del bo i tenien un periodiste de dibujos en cara de sagal i que voltae per tot lo mon en el seu gosset. Eixa gent, van haver de passar el examen antes que natros, fa uns pocs dies. Van fer bones amistats per ací, pels dematins dormien perquè les xispes que agarraen per la nit eren grans com el Bovalar. I la amistat que van agarrar per aci els va dur a xualesa com si foren el més torero de Cantavella i van arretrarar en la càmera del telefonet les copies de la proba, suponc que mentre l’estaen fent. Ademés, en estos inventos que tenim ara com Internet mos hu van enviat. I ací no hem fet el tarugo i mos hu hem passat tots. Per tant tots mos sabíem que mos anae a tocar, no ha fet falta ni fer xulles. Xa, ha sigut molt rebo.

Anuncis

Read Full Post »