Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 12/02/2007

El Kelme

Fa uns anys frisava pel Kelme. Eren els anys de gloria del equip ciclista més vell del pilot de l’estat, Vicentet Belda anomenava als seus corredors les avispes, els que més grossa la muntaven quan la carretera picava costa amunt. Molts noms em vénen al cap sota aquell mallot verd i blanc, aquell Heras que ens impressionà tantes i tantes vesprades, però sobretot em ve al cap el poder-lo haver vist guanyar en directe a Morella a la volta del 2000. I més gent hi passà per allà i ens va fer gaudir, Txetxu Rubiera, Santi Botero, Aitor González, Oscar Sevilla. Fernando Escartin, tant flac i sempre entre els primers per les costeres, i a sobre, com diu Caxap, pujave de canto. I sense oblidar Javi Otxoa guanyant sota la pluja a Hautacam després d’una fuga llarga i amb un Armstrong perseguint-lo de ben a prop. Després als bessons Otxoa els vingué la tragèdia en una carretera, Ricardo mort i Javier mai podria ser el d’aquella vesprada a Hautacam. Fins i tot he arribat a saludar Botero i Belda al peu de l’autobus de l’equip. Eren una gent que feia entrar afició en un esport que m’apassiona, el ciclisme. El Kelme era un referent i seguint el principi pel qual es creen els equips ciclistes tenia unes vambes Kelme, de la mateixa manera que el meu compte francès està al Credit Agricole. Kelme, producte del país i marca ciclista, poc més es podia demanar. Més tard començaren els embolics, la brutícia que taca este esport noble em va fer perdre tota fe amb ells. Malgrat tot es van voler disfressar i tapar els forats, la Generalitat Valenciana va vindre al rescat dels amics Quiles. Jo per eixe moment ja era un altre, els que em feren ser del Kelme havien marxat i els que hi quedaven defensaven l’indefensable. La setmana passada Oleguer, jugador del Barcelona, va qüestionar el que és inqüestionable allà donde se cruzan los caminos i els de Kelme es van enfadar. No volen mesclar política i esport. Llàstima que ells si que ho van mesclar per salvar el seu equip ciclista. Les meues vambes Kelme deuen estar velles i foradades, ja no mes les posava ni me les posaré. Tampoc ja m’alço del sofà si guanya un Kelme. Sóc taronja ara.

PD He editat per afegir un comentari sobre Escartin que en la versio original no hi era. Gràcies Javi per recordar-ho.

Anuncis

Read Full Post »